Inspecció de consum i control de mercat

La Inspecció: concepte

L’activitat inspectora de les Administracions Públiques consisteix en totes aquelles actuacions de control, comprovació, i investigació en relació al compliment de la normativa aplicable a les persones físiques o jurídiques que operen al mercat amb finalitat de prevenció d’incompliments normatius o de repressió quan s’hagi detectat la vulneració d’algun precepte legal.

L’objectiu final de l’activitat inspectora, tal i com ho és també el de tota activitat de limitació, és el manteniment o restabliment de l’ordre públic. El creixent intervencionisme de l’Administració en diferents sectors d’activitat econòmica ha afavorit l’aparició d’inspeccions sectorials especialitzades com ara la inspecció de consum i disciplina o control de mercat.

 

El deure de col•laboració dels ciutadans i les empreses amb la Inspecció

D’acord amb la Llei 30/1992 existeix un veritable deure dels ciutadans i dels agents econòmics de col•laborar amb els agents de la Inspecció de l’Administració pública.

Els ciutadans estan obligats a facilitar a l’Administració informes, inspeccions i altres actes d’investigació només en els casos previstos per la llei.

Les persones interessades en un procediment que coneguin dades que permetin identificar altres persones interessades que no hi hagin comparegut tenen el deure de proporcionar-les a l’Administració actuant.

 

El deure de compareixença dels ciutadans a requeriment de la Inspecció

La compareixença dels ciutadans davant les oficines públiques només és obligatòria quan estigui prevista en una norma amb rang de llei.

En els casos on arran d’una inspecció de consum sigui procedent la compareixença d’un comerciant o del representant legal d’una empresa, la citació corresponent ha de fer constar expressament: el lloc, la data, l’hora, l’objecte de la compareixença, els efectes de no atendre-la.

Les administracions públiques, a sol•licitud de la persona interessada, han de lliurar un certificat en què es faci constar la compareixença d’aquell que ha estat requerit per presentar-se a les dependències administratives o a qualsevol altre lloc determinat per l’Administració Pública.

 

L’activitat inspectora com a potestat administrativa: formes d’inici de la potestat inspectora

Les actuacions d’inspecció s’inicien sempre d’ofici, sempre com a conseqüència d’ordre superior, petició raonada d’altres òrgans, per pròpia iniciativa, o per denúncia.

Difícilment es pot pensar en sectors d’activitat on sigui possible l’inici d’actuacions inspectores a instància de part com a conseqüència de la petició o sol•licitud d’algú altre.

En relació al paper del denunciant en el procediment d’inspecció administrativa cal esmentar el següent:

  • La denúncia no ha de comportar forçosament l’inici de l’actuació inspectora, ja que per exemple, els fets denunciats poden ser infundats, falsos o no constitutius d’infracció administrativa.
  • La presentació de la denúncia no atorga forçosament al denunciant la condició de part interessada en el procediment d’inspecció. Es considera que el denunciant simple queda al marge del procediment de denúncia i, també, de l’eventual procediment d’inspecció posterior. No cal oblidar que la denúncia administrativa consisteix en posar uns fets en coneixement de l’Administració per tal que, si escau, actuï corregint les irregularitats, amb l’objectiu de defensar l’interès general i no pas els interessos particulars que poguessin tenir els denunciants.

 

L’activitat inspectora com a potestat administrativa: formes d’acabament de la potestat inspectora

En la gran majoria de casos, les actuacions inspectores donen lloc a les situacions següents:

  • Arxivament de les diligències inspectores: l’arxivament es dóna quan els fets constatats no evidencien indicis d’incompliment normatiu.
  • Proposta d’incoació de procediment sancionador: es proposa aquest tràmit quan els fets constatats pels agents de l’autoritat poden constituir una presumpta infracció administrativa.
  • Comunicació o inhibició a altres ens o òrgans administratius: l’Administració que coneix un assumpte ha de comunicar o inhibir les actuacions a l’Administració que consideri competent per raó de matèria o territori. Fins i tot és possible el trasllat de l’expedient al Ministeri Fiscal, si els fets inspeccionats poden ser constitutius de delicte.
  • Requeriments d’adequació normativa: La Inspecció de consum pot acordar fer la tramesa d’un requeriment d’adequació normativa a l’empresa o comerç inspeccionat quan detecta incompliments de caràcter lleu o molt lleu. En aquest cas, la Inspecció atorga un termini de temps per esmenar la deficiència constatada. El requeriment té caràcter discrecional o voluntari per a l’Administració condicionat a raons d’oportunitat i té com a únic límit la desviació de poder per evitar situacions de desigualtat entre els agents inspeccionats.

 

L’obstrucció o resistència a la inspecció

Les normes administratives tipifiquen els supòsits d’obstrucció, resistència o negativa a l’activitat inspectora de l’Administració Pública. Es consideren infraccions d’obstrucció a l’autoritat:

  • no permetre l’accés als locals o establiments oberts al públic en general, llevat que es tracti d’un domicili particular, cas en el qual caldrà l’autorització d’un jutge;
  • no lliurar la documentació preceptiva que hagi estat requerida fefaentment per la Inspecció;
  • no facilitar determinada informació de caràcter essencial i determinant per a l’esclariment dels fets quan es tingui la certesa que el requerit coneix les dades;
  • no permetre obtenir còpia de determinada documentació preceptiva que ha de tenir l’empresa;
  • no atendre els requeriments de la inspecció;
  • no comparèixer a les dependències administratives;
  • subministrar informació inexacta o documentació falsa;
  • violació de les mesures cautelars adoptades per la Inspecció;
  • no permetre la presa de mostres de productes; etc.


La negativa a signar l’acta d’inspecció no es considera obstrucció a la inspecció. Igualment, la signatura de l’acta no implica la conformitat amb el seu contingut.

 

Valor probatori de les actes d’inspecció dels inspectors de consum:

L’article 137 de la Llei 30/1992 estableix que els fets constatats per funcionaris als quals es reconeix la condició d’autoritat com pot ser un inspector de consum, i que es formalitzin en document públic en què s’observin els requisits legals pertinents, tenen valor probatori sens perjudici de les proves que en defensa dels drets o interessos respectius puguin assenyalar o aportar els mateixos administrats.

 

Estatut personal de l’inspector de consum:

El personal inspector, amb caràcter general, es considera autoritat o agent de l’autoritat. Això vol dir, a banda de la presumpció de veracitat dels fets que constati en acta, que es troba investit d’unes potestats que li permeten accedir als locals, demanar informació, requerir documentació, adoptar mesures cautelars, etc.


Per això, el personal inspector s’haurà d’acreditar amb caràcter previ a l’aixecament de l’acta, llevat d’aquells casos on la seva identificació prèvia pogués frustrar la finalitat de l’actuació inspectora.


Els atacs contra la persona de l’inspector que es trobi en l’exercici de les seves funcions com ara les amenaces, la coacció o la violència queden tipificades a la normativa constituint una infracció greu en matèria de consum i disciplina de mercat. Igualment, el personal inspector pot sol•licitar l’auxili d’altres cossos o forces de seguretat quan ho estimi oportú als efectes de garantir l’eficàcia de la seva actuació i la seva pròpia seguretat o la de tercers.


L’agent inspector ha de guardar secret de les actuacions que porti a terme i també resta sotmès als supòsits d’abstenció previstos a la llei. Això vol dir que en els casos previstos a la Llei 30/1992, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del procediment administratiu comú, s’haurà d’apartar del coneixement d’un assumpte, tot comunicant-ho al seu superior jeràrquic. Sens perjudici d’això, les persones inspeccionades poden recusar l’inspector que no s’hagi abstingut voluntàriament.


L’inspector ha de tractar l’inspeccionat i qualsevol altre administrat en respecte, cortesia i deferència.

 

 La Inspecció de Consum i disciplina de mercat: concepte

La inspecció de consum té com a objectiu comprovar, investigar i controlar l'adequació dels productes, mercaderies i serveis a la normativa vigent amb la finalitat que en les relacions entre l'oferta i la demanda es respectin les disposicions sobre ordenació del mercat i defensa dels drets i interessos dels consumidors i dels usuaris.

 

La Inspecció de Consum i disciplina de mercat: organismes públics que poden portar a terme la inspecció de consum

La inspecció de disciplina del mercat i consum correspon a aquelles Administracions Públiques que tinguin legalment atribuïda aquesta competència, com ara la Generlaitat de Catalunya i els Ajuntaments d’acord amb allò que preveu la normativa de règim local.

Pel que fa a la Generalitat de Catalunya, la Inspecció de consum correspon al Departament que tingui atribuïda la competència en matèria de consum, d’acord amb el llindar competencial establert a l’article 123 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, que en els termes que preveu la Llei 1/1990, de 8 de gener, de disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i dels usuaris. En l’actualitat, la Inspecció de consum la porta a terme l’Agència Catalana del Consum mitjançant el seu equip inspector.

Els Ajuntaments també poden exercir funcions d’inspecció i control de mercat respecte dels establiments i empreses radicats en el seu terme municipal, d’acord amb allò establert a la Llei de Bases del règim local i a la normativa municipal i de règim local de Catalunya.

Determinats Consells Comarcals porten a terme tasques d’inspecció de consum mitjançant convenis de col•laboració interadministrativa subscrits amb l’Agència Catalana del Consum. El conveni comporta l’encàrrec de gestió i delegació de funcions en matèria d’inspecció de locals comercials i empreses radicats en l’`mabit comarcal.

 

Funcions de la Inspecció de Consum

  1. Controlar el compliment de les disposicions vigents en les matèries pròpies de la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors.
  2. Controlar l'adequació a la normativa vigent de les instal•lacions dels establiments i serveis objecte de la Llei 1/1990.
  3.  Investigar les infraccions amb la finalitat de comprovar-ne l'abast, les causes i les responsabilitats dels presumptes autors.
  4.  Emetre els informes corresponents relatius a les seves actuacions que sol•licitin els òrgans de l'Administració, per tal d'acompanyar les actes i diligències practicades.
  5. Informar i assessorar els agents econòmics del mercat amb vista a un millor compliment de la normativa objecte de la inspecció que els pugui afectar.
  6. Aquelles funcions que en relació amb la disciplina del mercat i la defensa dels consumidors i usuaris li encomanin els òrgans competents del Departament competent en matèria de consum.

 

Potestats de la Inspecció de Consum

En les seves actuacions la inspecció podrà, de conformitat amb la legislació vigent:

  • Accedir als establiments de les empreses on es produeixen, s'elaboren, s'emmagatzemen o es distribueixen productes o mercaderies o bé on es realitzen prestacions de serveis.
  • Accedir, en les seves actuacions, a la documentació industrial i mercantil de les empreses objecte d'inspecció i accedir a la documentació comptable.
  • Practicar les preses de mostres dels productes o mercaderies de les empreses a què es refereixen els apartats anteriors.
  • Procedir a la immobilització cautelar i al comís de productes o mercaderies.
  • Assistir amb d'altres agents de l'autoritat competent al tancament o a la clausura d'establiments.
  • Requerir tota la informació que es jutgi necessària amb vista a l'aclariment dels fets objecte de la inspecció.

 

Obligacions dels inspeccionats

Les persones físiques o jurídiques dedicades a l'activitat econòmica objecte d'inspecció estan obligades, a requeriment dels òrgans competents o dels funcionaris que exerceixin les funcions inspectores, a:

  • Subministrar les dades que els siguin requerides sobre l'activitat que exerceixin, sobre les instal•lacions i establiments i en relació amb els productes i els serveis.
  • Exhibir la documentació que acrediti les transaccions comercials portades a terme i els preus aplicats.
  • Facilitar l'obtenció de còpia o reproducció de la documentació esmentada.
  • Accedir a la presa de mostres dels productes que fabriquin, distribueixin o comercialitzin.

 

Les actes d'inspecció dels inspectors de consum

Les actes són els documents de caràcter públic i solemne que estén o aixeca qualsevol agent de l’autoritat de la inspecció de disciplina del mercat i consum. A l’acta es recullen els resultats de les actuacions d'investigació i control i on es fa una valoració iniciant arran dels possibles incompliments detectats.

A les actes d'inspecció es consignaran les dades següents:

  • Lloc, data i hora de la inspecció.
  •  Identificació del funcionari o funcionaris que exerceixin les tasques inspectores que la subscriguin.
  • Nom, cognoms, DNI i caràcter de la representació de la persona que atén les actuacions inspectores.
  • Nom o raó social i NIF de l'empresa o entitat de què es tracti.
  • Relació dels fets constitutius d'infracció, circumstanciats amb les seves referències documentals, si s'escau, o remissió de totes les diligències que s'hagin practicat en el curs de la inspecció.
  • Valoració inicial dels fets o incompliments detectats, especificant las circumstàncies corresponents per a la graduació posterior de la sanció, de conformitat amb les dades disponibles o previstes per a aquesta finalitat.
  • Mesures cautelars i correctores, si s'escau, acordades pels òrgans competents, la seva classe i les actuacions relacionades amb aquestes.

 

NORMATIVA APLICABLE

Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries

Ordre ECF/188/2007, de 23 de maig, per la qual s'aprova la tramitació telemàtica del procediment de presentació de queixes, denúncies, reclamacions i consultes a l'Agència Catalana del Consum.


Llei 44/2006, de 29 de desembre, de millora de la protecció dels consumidors i usuaris

Decret 242/2005, de 8 de novembre, de desplegament de l'estructura de l'Agència Catalana del Consum.

Decret 70/2003, de 4 de març, pel qual es regulen els fulls de reclamació / denúncia als establiments comercials i en l’activitat de prestació de serveis.


Llei 3/1993, de 5 de març, de l’Estatut del Consumidor.

Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú.


Decret 206/1990, de 30 de juliol, sobre la inspecció de disciplina de mercat i Consum.

Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i usuaris.

 

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

Pregunta: Un inspector de consum pot accedir a un establiment obert al públic?

Resposta: L’inspector de consum disposa de determinades prerrogatives atorgades per la llei i per això pot accedir als locals oberts al públic als efectes de portar a terme les funcions de comprovació. Per accedir a dependències no obertes al públic, l’inspector haurà de sol•licitar l’autorització al titular de l’activitat o al seu representant legal.


Pregunta: L’inspeccionat pot rebatre allò que consta a les actes d’insepcció esteses pels inspectors de consum?

Resposta: Els fets que constaten els inspectors de consum en l’exercici de la seva funció tenen la presumpció de veracitat constituint una presumpció de certesa molt important però que, en qualsevol cas, admet la prova en contra de l’interessat que podrà fer valer en el decurs del procediment administratiu.


Pregunta: El fet d’amagar informació essencial per a la inspecció o el fet de subministrar a la insepcció proves o documents falsos constitueix algun tipus d’irregularitat?

Resposta: L’aportació de documentació falsa o inexacta o la negativa a aportar-la constitueix una infracció en matèria de consum a la qual s’aplica el règim sancionador corresponent que pot donar lloc a la imposició d’una sanció econòmica.


Pregunta:
L’inspector de consum s’acredita abans d’iniciar les seves funcions de control?

Resposta: En la majoria de casos l’inspector mostra les seves credencials a la persona que ha d’atendre la inspecció llevat d’aquells casos on aquesta identificació prèvia pogués frustrar la finalitat de la pròpia inspecció. En aquest últim cas, la identificació s’hauria de fer un cop comprovats els fets objecte d’inspecció.


Pregunta:
Un inspector té potestats per retirar un producte del mercat?

Resposta: L’inspector de consum té la potestat legalment atribuïda per immobilitzar cautelarment, és a dir, provisionalment, aquells productes que presentin indicis de perillositat greu i immediata per als consumidors. Tanmateix, aquesta mesura provisional l’haurà de ratificar l’autoritat competent i haurà de donar lloc a un procediment administratiu en el qual s’haurà de garantir el tràmit d’audiència al titular de l’empresa que ha patit la mesura cautelar.