Procediment Administratiu Sancionador - ACPB. Associació de Consumidors de la Província de Barcelona

Tipus de procediments sancionadors

Existeixen diferents tipus de procediments administratius sancionadors:

Procediment Ordinari: és el procediment que correspon amb normalitat.
Procediment Abreujat: és un procediment extraordinari

Fases del procediment sancionador ordinari

El procediment sancionador té tres fases.

1a fase: la iniciació

El procediment sancionador s’inicia sempre d’ofici:

Per iniciativa pròpia de l’òrgan competent
Per ordre superior
Per petició raonada d’altres òrgans a partir de les actes d’Inspecció
Per denúncia

Informació prèvia:

Amb caràcter previ a la incoació de l’expedient es poden ordenar la pràctica de diligències prèvies o preliminars per esbrinar les circumstàncies dels fets i els subjectes responsables.

Acord d’inici:

En l’acord d’inici ha de constar:

competència per incoar i òrgan que incoa el procediment
nomenament d’instructor i secretari, si escau
presumpte responsable a qui s’incoa el procediment

2a fase: instrucció del procediment sancionador

Plec de càrrecs:

Juntament amb l’acord d’inici es notifica el plec de càrrecs formulat per l’instructor del procediment sancionador amb el contingut següent:

Documents de l’expedient
Identificació de la persona presumptament responsable
Exposició de fets imputats
La infracció que pugui constituir amb indicació de la normativa reguladora sancions aplicables.
Sancions que es puguin aplicar.
L’autoritat competent per imposar la sanció i la norma que atribueix la competència.
Si escau, les mesures provisionals adoptades.

Al·llegacions i prova:

El plec de càrrecs es notifica a l’interessat i se li atorga un termini de 10 dies per presentar al·llegacions i proposar proves.

L’instructor, si s’escau, ordena la pràctica de la prova o proves proposades, les despeses de les quals aniran a càrrec de qui les proposa.

L’instructor només pot declarar improcedents les proves proposades quan no puguin alterar la resolució final a favor del presumpte responsable. La declaració d’improcedència de la prova haurà de ser motivada.

Proposta de resolució i audiència:

Transcorregut el termini d’al·llegacions i després de l’eventual pràctica de la prova, l’instructor formula la Proposta de Resolució. La proposta de resolució s’ha de notificar amb el contingut següent:

Els fets que s’imputen a l’expedient.
La qualificació de la infracció que constitueix aquests fets (lleu, greu o molt greu) i la seva normativa reguladora.
La sanció a imposar amb indicació de la seva quantia i els preceptes que les estableixen.
L’òrgan competent per imposar la sanció (resoldre) i la norma que li atorga la competència

Tràmit d’audiència i elevació de la proposta de resolució:

La proposta de resolució es notifica a l’interessat i se li atorga un termini de 10 dies per presentar al·llegacions. Un cop complert aquest tràmit, l’instructor eleva la proposta a l’òrgan competent per resoldre.

3a fase: resolució i altres formes d’acabament

El procediment sancionador pot finalitzar de tres maneres:

1. Resolució sancionadora

L’òrgan competent per raó de la quantia de la sanció imposada dicta la resolució de l’expedient:

escrita
motivada, atès que és restrictiva
decidirà sobre totes les qüestions plantejades pels interessats i les que derivin del procediment
no es poden acceptar fets diferents dels determinats en la fase d’instrucció , amb independència de la seva diferent valoració jurídica

El contingut mínim de la resolució és el següent:

Els fets i fonaments de dret
La persona responsable
La infracció comesa (més els criteris de qualificació)
La sanció imposada (més els criteris de graduació)
L’òrgan competent per imposar la sanció i la norma que li atorga la competència

El peu de recurs:

indicació de si l’acte administratiu exhaureix o no la via administrativa;
recursos que s’hi poden interposar;
òrgan competent per resoldre el recurs;
termini per a la interposició del recurs.

2. Resolució de sobreseïment

Quan els fets no són constitutius d’infracció administrativa.
Quan no existeixen indicis racionals d’haver-se produït els fets que han estat causa d’inici de l’expedient.
Quan no s’ha acreditat l’existència de responsabilitat o aquesta s’extingeix, per exemple per prescripció de la infracció.

3. Caducitat del procediment

La caducitat del procediment sancionador es dóna si es notifica cap resolució expressa en el termini fixat a la normativa aplicable des de la data de l’acord d’inici de l’expedient sancionador.

Fases del procediment sancionador abreujat

Es pot incoar el procediment sancionador abreujat en els casos següents:

quan es tracti d’infraccions lleus
o bé quan es tracti d’infraccions a les quals correspongui una sanció administrativa inferior a 600 euros
sempre que es tracti d’infraccions flagrants recollides en acta o en denúncia de l’autoritat competent.

Es dicta l’acord d’inici indicant que es tracta d’un procediment abreujat i formulant directament la proposta de resolució (sense plec de càrrecs).

Es notifica a l’interessat i se li atorga un termini de 10 dies per fer al·llegacions i per presentar proves.Transcorregut el termini s’eleva la proposta i l’òrgan competent dicta la corresponent resolució sancionadora.

Tipus d’infraccions en matèria de consum

Infraccions per alteració, adulteració, frau o engany

L’elaboració, per a la distribució o el subministrament, i la venda de béns als quals s’ha addicionat o sostret qualsevol substància o element per variar-ne la composició, l’estructura, el pes o el volum, en detriment de llurs qualitats, per corregir defectes mitjançant processos o procediments no registrats, si escau, o no autoritzats expressament o per reglament, o per encobrir la inferior qualitat, l’alteració o l’origen dels productes utilitzats.
L’incompliment de les disposicions administratives sobre la prohibició de comercialitzar o distribuir determinats productes, i la comercialització o la distribució dels que necessiten autorització administrativa, i no en tenen.
La presència en el mercat, en qualsevol dels graons de la distribució, de productes o béns que incompleixen les normes relatives a l’origen, la qualitat, la composició, la quantitat, el pes o la mida, i la presentació d’aquests mitjançant envasos, etiquetes, rètols, tancadures, precintes o qualsevol informació o publicitat que indueixi a engany o confusió, o que amagui la veritable naturalesa del producte o del servei.
L’alteració de la composició de béns i productes destinats al mercat respecte a les autoritzacions administratives o a les declaracions registrades corresponents.
L’incompliment, en la prestació de tota classe de serveis, de les condicions de qualitat, quantitat, intensitat o naturalesa, d’acord amb la normativa vigent o les condicions en què s’ofereixen al mercat.
L’incompliment de la normativa vigent en matèria de reparació de béns de consum duradors, la insuficiència d’assistència tècnica o la no-assumpció de garanties en relació amb l’oferta a l’usuari en el moment de l’adquisició de tals béns.
L’oferta de productes, béns o serveis, mitjançant publicitat o informació de qualsevol classe i per qualsevol mitjà, en què hom els atribueixi qualitats, característiques, comprovacions, certificacions o resultats que difereixin dels que realment tenen o poden obtenir, i tota la publicitat que, de qualsevol manera, inclosa la presentació d’aquells, indueixi a error o sigui susceptible d’induir a error les persones a qui es dirigeix.
L’anunci de productes, béns o serveis en qualsevol mitjà publicitari de manera que el contingut d’aquest es confongui amb el que és propi de la missió informativa, per la manera d’expressar o de difondre aquesta publicitat.
L’oferta de premis o de regals, si el cost d’aquests ha repercutit en el preu de la transacció, si es compensa l’avantatge ofert i es minva la qualitat o la quantitat de l’objecte principal de la transacció i si, de qualsevol altra manera, no rep el consumidor o l’usuari, d’una manera real i efectiva, el que se li ha promès en l’oferta.
La manca de garantia dels béns oferts com a premi o regal, o la minoració d’aquesta respecte a la que és exigible segons la normativa vigent per al mateix tipus de bé que el regalat.
La minoració en les prestacions en relació amb les condicions i les formes de pagament de béns, productes i serveis oferts als consumidors o als usuaris.

Infraccions en matèria de transaccions comercials i condicions tècniques de venda i en matèria de preus

La venda de béns o la prestació de serveis a preus superiors als màxims legalment establerts, als preus comunicats o als preus anunciats o als pressupostats al consumidor o a l’usuari, i, en general, l’incompliment de les disposicions o les normes vigents en matèria de preus i marges comercials.
El fet d’amagar a l’adquiridor o a l’usuari part del preu mitjançant formes de pagament o de prestació no manifestes o mitjançant rebaixes en la quantitat o la qualitat reals respecte a les prestacions aparentment convingudes.
La realització de transaccions en què s’imposi a l’adquiridor o a l’usuari la condició expressa o tàcita de comprar una quantitat mínima de productes no sol·llicitats diferents dels que són objecte de la transacció, o bé de prestar-li un servei no demanat o ofert.
La intervenció, en la venda de productes o en la prestació de serveis subjectes a regulació, de qualsevol persona,
firma o empresa que signifiqui l’aparició d’un nou grau intermedi dins el procés habitual de distribució, sempre que això constitueixi o propiciï un augment no autoritzat dels preus o dels marges comercials màxims fixats.
L’acaparament i la retirada injustificada de matèries, productes o serveis destinats directament o indirectament al subministrament o a la venda, amb perjudici directe o immediat per al consumidor i l’usuari.
La negativa injustificada a satisfer les demandes del consumidor, de l’usuari, dels expenedors o dels distribuïdors, i qualsevol tipus de discriminació respecte a les demandes referides.
La no-extensió de la factura o el comprovant de la venda de béns o de la prestació de serveis en els casos que és preceptiu o si ho sol·llicita el consumidor o l’usuari.

Infraccions en matèria de normalització, documentació i condicions de venda i en matèria de subministrament o de prestació de serveis

L’incompliment de les disposicions relatives a la normalització o la tipificació de béns o serveis que es comercialitzen o existeixen en el mercat.
L’incompliment de les disposicions d’ordenació sobre requisits per a l’obertura d’establiments comercials o serveis i per a l’exercici d’activitats mercantils, sigui quina en sigui la naturalesa, incloses les hoteleres i les turístiques.
L’incompliment de les disposicions administratives que prohibeixen la venda de certs articles o productes en determinats establiments o a determinades persones.
L’incompliment de les disposicions que regulen el mercat, l’etiquetatge i l’envasament de productes, la publicitat sobre béns i serveis i els preus d’aquests.
L’incompliment de les disposicions sobre utilització de marxamos, encunys i contramarques en els productes posats a disposició del mercat.
L’incompliment, en relació amb la protecció del consumidor i de l’usuari, de les normes relatives a documentació, informació, llibres o registres establerts obligatòriament per a l’adequat règim i funcionament de l’empresa, la instal·llació o el servei.
L’incompliment de les disposicions sobre condicions de venda o de prestació de serveis, i també l’incompliment de la garantia exigible legalment sobre els béns i els serveis adquirits.
L’incompliment de les disposicions sobre seguretat dels béns i dels serveis posats a disposició del mercat si afecta el consumidor o pot comportar un risc per a aquest.
L’incompliment de les disposicions en matèria d’horaris comercials.

Altres infraccions

La negativa o la resistència a subministrar dades o a facilitar la informació requerida per les autoritats competents o els seus agents per al compliment de les funcions d’informació, vigilància, investigació, inspecció, tramitació i execució de les matèries a què fa referència aquesta Llei; el subministrament d’informació inexacta o de documentació falsa, i també l’incompliment del que estableix l’article 25.1.
La coacció, l’amenaça, la represàlia i qualsevol altra forma de pressió feta als funcionaris encarregats de les funcions a què fa referència aquesta Llei, o bé a les empreses, als particulars o a les entitats representatives de consumidors i comerciants que hagin iniciat o pretenguin iniciar qualsevol acció legal, que hagin presentat una denúncia o que participin en procediments ja incoats.
La manipulació, el trasllat i la desaparició, o bé la disposició de qualsevol manera no autoritzada legalment, de les mostres dipositades reglamentàriament o de la mercaderia intervinguda pels funcionaris competents com a mesura de cautela.
La manca de tota la documentació reglamentària exigida, o de part d’aquesta, o el fet de portar-la defectuosament, si afecta la determinació dels fets imputats o la qualificació d’aquests.

Classificació de les infraccions

Les infraccions de consum es classifiquen en tres categories:

lleus
greus
molt greus

Responsabilitat per la comissió d’infraccions

Són responsables de les infraccions els qui per acció o per omissió hi han participat, amb les particularitats següents:

En les infraccions comeses en productes envasats, la firma o la raó social que figura en l’etiqueta és considerada com a responsable, excepte que es demostri la falsificació o la mala conservació del producte pel tenidor, i que s’especifiquin en l’envàs original les condicions de conservació. Es considera com a responsable l’envasador si se’n prova la connivència amb el propietari de la marca.
Si el producte envasat no porta les dades necessàries per a identificar el responsable, segons el que estableix la normativa vigent, són considerats com a responsables els qui han comercialitzat el producte, llevat que aportin la identitat de l’envasador.
En les infraccions comeses en productes a doll, el tenidor és considerat com a responsable, excepte que es pugui demostrar la responsabilitat d’un tenidor anterior.
En les infraccions comeses en la prestació de serveis, l’empresa o la raó social obligada a la prestació del servei, legalment o mitjançant contracte amb l’usuari, és considerada com a responsable.
Si una infracció és imputada a una persona jurídica, poden ésser considerades també com a responsables les persones que integren els organismes rectors o de direcció d’aquella.
Si la infracció s’ha comès en relació amb els productes sotmesos a regulació i vigilància de preus, són considerats com a responsables tant l’empresa que ha apujat indegudament el preu com aquella altra que comercialitza el producte a aquest preu.

Classificació de les sancions

Les infraccions a què es refereix aquesta Llei són sancionades mitjançant l’aplicació de les mesures següents:

Infraccions lleus, multa fins a 3.005 euros.
Infraccions greus, multa compresa entre 3.006 i 30.050 euros, quantitat que es pot ultrapassar fins a assolir el quíntuple del valor dels productes o els serveis objecte de la infracció.
Infraccions molt greus, multa compresa entre 30.051 i 601.012 euros, quantitat que es pot ultrapassar fins a assolir el dècuple del valor dels productes o els serveis objecte de la infracció.

Graduació de les sancions

La quantia de la sanció es gradua de conformitat amb els CRITERIS SEGÜENTS:

El volum de vendes.
La quantia del benefici il·llícit obtingut.
L’efecte perjudicial que la infracció ha pogut produir sobre els preus o sobre els mateixos sectors implicats.
El nombre de consumidors i usuaris afectats.
L’engany, la culpa i la reincidència.

Comís i destrucció de la mercaderia

L’autoritat a qui correspon de resoldre l’expedient pot acordar, com a sanció accessòria, el comís de la mercaderia adulterada, falsificada, fraudulenta o no identificada o que pugui implicar risc per al consumidor.

Les dites mercaderies han d’ésser destruïdes si llur utilització o llur consum constitueixen un perill per a la salut pública. En qualsevol cas, l’òrgan sancionador ha de determinar la destinació final que cal donar a les mercaderies comissades. Les despeses que originen les operacions d’intervenció, dipòsit, comís, transport i destrucció de la mercaderia objecte de la sanció són a compte de l’infractor.

Tancament de l’empresa infractora

En el cas d’infraccions qualificades de molt greus, es pot decretar el tancament temporal de l’empresa, l’establiment o la indústria infractors, quan radiqui a Catalunya, per un període màxim de cinc anys. La facultat d’acordar-ne el tancament és atribuïda al Govern de la Generalitat.

Restitució de quantitats percebudes indegudament

Independentment de les sancions a què fa referència aquesta Llei, l’òrgan sancionador imposarà a l’infractor l’obligació de restituir immediatament la quantitat percebuda indegudament, en els casos d’aplicació de preus superiors als autoritzats, als comunicats, als pressupostats o als anunciats al públic.

Publicitat de les sancions

En el cas d’infraccions greus o molt greus, l’autoritat que ha resolt l’expedient pot acordar, per raons d’exemplaritat i en previsió de futures conductes infractores, la publicació de les sancions imposades de conformitat amb aquesta Llei, un cop hauran esdevingut fermes en la via administrativa.

Aquesta publicitat ha donar referència dels noms o els cognoms, la denominació o la raó social de les persones naturals o jurídiques responsables, i la classe i la naturalesa de les infraccions, i s’ha de fer mitjançant el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, els diaris oficials de la província i del municipi i els mitjans de comunicació social que es considerin adequats. En aquest cas, s’ha de comunicar també a les organitzacions de consumidors i usuaris.

Òrgans competents per a la imposició de sancions en matèria de consum

Els òrgans competents per a la imposició de les sancions en matèria de consum i control de mercat són:

a) El Govern de la Generalitat:

La imposició de multes d’una quantia superior als 30.050,61 euros.
El tancament temporal de l’establiment o empresa infractora, així com determinar les mesures complementàries per a la seva plena eficàcia.

b) El Conseller del Departament que tingui atribuïda la competència en matèria de consum:

La imposició de multes entre els 15.025,31 i els 30.050,61 euros

c) El Director General de l’Agència Catalana del Consum:

La imposició de multes entre els 3.005,07 i els 15.025,30 euros
La imposició de multes coercitives entre els 300,51 i els 601,01 euros

d) El Subdirector general de Disciplina del Mercat a Barcelona i els Directors dels Serveis Territorials del Departament que tingui atribuïda la competència en matèria de consum:

La imposició de multes fins a 3.005,06 euros
La imposició de multes coercitives fins a 300,51 euros

e) Les Corporacions locals

Els Ajuntaments tenen atribuïda la capacitat sancionador en matèria de consum, en l’àmbit de les seves competències, d’acord amb la legislació de règim local fins a un límit màxim de 60.000 euros.

NORMATIVA APLICABLE

Reial decret legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei general per a la defensa dels consumidors i usuaris i altres lleis complementàries
Llei 44/2006, de 29 de desembre, de millora de la protecció dels consumidors i usuaris
Decret 242/2005, de 8 de novembre, de desplegament de l’estructura de l’Agència Catalana del Consum.
Decret 12/2005, de 25 de gener, pel qual s’atribueixen competències al director o directora de l’Agència Catalana del Consum.
Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.
Decret 203/1998, de 30 de juliol, de modificació del Decret 108/1997, de 29 d’abril, pel qual s’estableixen els òrgans competents en la imposició de sancions i altres mesures en matèria de defensa dels consumidors i els usuaris, i en l’adopció de mesures per garantir la seguretat dels productes destinats al mercat.
Decret 108/1997, de 29 d’abril, pel qual s’estableixen els òrgans competents en la imposició de sancions i altres mesures en matèria de defensa dels consumidors i usuaris, i en l’adopció de mesures per garantir la seguretat dels productes destinats al mercat.
Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat.
Llei 3/1993, de 5 de març, de l’Estatut del Consumidor.
Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú.
Llei 1/1990, de 8 de gener, sobre la disciplina del mercat i de defensa dels consumidors i usuaris. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 17 de gener de 1990, núm. 1243, p. 156.

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

Pregunta: La interposició d’una denúncia administrativa que doni lloc a la imposició d’una sanció consistent en una multa, pot comportar algun tipus de rescabalament o indemnització econòmica cap al denunciant?
Resposta: No. El denunciant es limita a posar uns fets en coneixement de l’Administració que, en tot cas, actua sempre d’ofici. La possible multa que l’Administració arribi a imposar té el caràcter de sanció administrativa i, per això, no comporta cab benefici econòmic al denunciant.

Pregunta: Quins drets assisteixen a l’empresa o comerciant expedientats en un procediment sancionador en matèria de consum?
Resposta: L’expedientat té el dret a presentar al·llegacions, proves, documents i altres justificacions, així com el dret a accedir a l’expedient i obtenir còpia de la documentació. En tot cas, l’Adminstració ha de respectar el tràmit d’audiència de l’interessat.

Pregunta: El denunciant té accés a l’expedient sancionador?
Resposta: No. El denunciant no ostenta la condició de part interessada en el procediment sancionador en matèria de consum i, per això, no pot accedir a la documentació que integra l’expedient administratiu sancionador.

Pregunta: Quins recursos es poden interposar contra una resolució sancionadora?
Resposta: El règim de recursos contra les resolucions sancionadores és el previst a la normativa de règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú. En el cas que l’òrgan que hagi dictat la resolució sancionadora no posi fi a la via administrativa es podrà interposar recurs d’alçada en el termini d’un mes mentre que en el cas que l’òrgan que hagi dictat la resolució sancionadora posi fi a la via administrativa es podrà interposar recurs de reposició en el termini d’un mes o bé interposar directament el recurs contenciós administratiu.