Reunificació de crèdits - ACPB. Associació de Consumidors de la Província de Barcelona

El reagrupament de crèdits: concepte

El reagrupament o la reunificació de crèdits és una operació financera que permet reunificar tots els crèdits assumits pel consumidor en un sol crèdit amb el condicionant següent: s’amplia la durada d’amortització d’aquest nou crèdit respecte dels anteriors i es redueix l’import de la quota periòdica a pagar respecte al valor de les anteriors.

El reagrupament sol implicar la cancel·lació anticipada dels deutes o crèdits, fins i tot l’hipotecari, la renegociació d’un nou préstec hipotecari o bé l’ampliació del préstec hipotecari prèviament contractat. D’aquesta manera el consumidor pot sortir a curt termini d’una situació de sobre-endeutament i afrontar el pagament d’una quota menor que es correspongui al seu nivell real d’ingressos. Tanmateix, un ús inadequat d’aquesta figura pot conduir a una situació a mig o llarg termini de sobre-endeutament irreversible que pot comportar que la unitat familiar es vegi abocada a la fallida tècnica.

Prestadors del servei de reagrupament de crèdits

Els prestadors del servei de reagrupament de crèdits poden ser entitats financeres registrades al Banc d’Espanya o bé intermediaris que no tenen aquesta consideració.

Intermediaris financers:

Els intermediaris es dediquen a buscar pel consumidor la millor opció de finançament i cobren les despeses d’aquesta gestió. El risc d’aquesta operació consisteix en el fet que es tracta de subjectes que actuen al marge de la tutela o control del Banc d’Espanya. L’intermediari té com a funció assolir la contractació amb l’entitat que presenti una millor oferta. L’intermediari cobra els serveis de gestió o assessorament financer i legal.

Entitats de crèdit:

Quan aquesta modalitat financera es contracta amb una entitat financera sembla que, a priori, ha de tenir un major grau de fiabilitat que quan es fa amb un mer intermediari que queda fora de la tutela administrativa del Banc d’Espanya. L’entitat de crèdit oferirà un nou crèdit que vingui a absorbir els ja concedits per ella mateixa o per altres entitats i cobrarà els interessos aplicables al nou crèdit i les gestions portades a terme per cancel·lar els deutes anteriors.

El crèdit ràpid: concepte

El crèdit ràpid o crèdit express consisteix en una modalitat de crèdit que s’atorga sol·licitant en un termini molt curt de temps per a satisfer despeses corrents de caràcter extraordinari o imprevist, la quantia del qual sol oscil·lar en funció de cada necessitat i en funció de l’historial creditici del sol·licitant.

Avantatges dels crèdits express:

L’avantatge principal és la immediatesa en el seu atorgament que sol oscil·lar, segons les publicitats comercials, entre les 24 i les 48 hores un cop s’accepta la sol·licitud del consumidor.
La rapidesa en la gestió ve donada per l’escassa gestió burocràtica que implica l’atorgament del crèdit: un full de salari sol ser suficient per obtenir un crèdit ràpid condicionat a l’obertura d’un compte bancari a l’entitat financera.

Inconvenients dels crèdits express:

Els crèdits express solen aplicar un tipus d’interès altíssim que els consumidors solen pagar atesa la seva necessitat de finançament per una banda i les facilitats donades per l’entitat atorgant per l’altra banda. Aquests interessos poden arribar fins el 20% del capital prestat.
L’inconvenient principal és la possible conducció al sobre-endeutament ja que, moltes vegades, aquests crèdits ràpids són el preludi del reagrupament de crèdits.

Prestadors del servei de crèdits ràpids

Els prestadors del servei de crèdits ràpids poden ser entitats financeres registrades al Banc d’Espanya o bé intermediaris que no tenen aquesta característica.

Els Bancs, les Caixes o els Establiments Financers de Crèdit:

Els Bancs, les Caixes o els Establiments Financers de Crèdit estan tutelats pel Banc d’Espanya i inscrits en el Registre públic del Banc d’Espanya.

Les Societats mercantils:

Les Societats mercantils tenen per objecte professional la concessió de crèdits, sense comptar amb la supervisió del Banc d’Espanya i que, per tant, no es troben inscrites en el Registre del Banc d’Espanya.

Els intermediaris financers:

Els intermediaris financers, solen ser empreses que actuen com mediadors financers entre els consumidors i les entitats de crèdit, cercant les millors condicions financeres del mercat i cobrant per aquesta gestió.

La publicitat de les entitats que ofereixen crèdits ràpids

Podem trobar aquest tipus de crèdits anunciats en diferents mitjans de comunicació com ara la premsa escrita, la televisió, la ràdio, o Internet on es presenten com una manera ràpida i senzilla d’aconseguir diners sense haver de donar molestes explicacions.

La publicitat que difonguin les entitats que prestin el servei de crèdits ràpids ha de ser veraç, eficaç i suficient i, en tot cas, resulta vinculant. La publicitat, en cap cas, ha d’induir a error als seus destinataris.

En la publicitat dels crèdits ràpids, sigui quin sigui el seu suport, ha de constar com a mínim la informació següent:

Les dades de l’empresa, amb el número de registre atorgat pel Banc d’Espanya en el cas que es tracti d’una entitat de crèdit.
L’import del crèdit (mínim i màxim) i de les despeses.
El tipus d’interès aplicable i la taxa anual equivalent (TAE).
Els requisits per obtenir el crèdit.
El termini de disponibilitats dels diners i el termini i quotes de devolució.

Oferta precontractual vinculant

En el cas que el consumidor ho demani a l’entitat que ofereixi crèdits ràpids, aquestes tenen I’obligació, de lliurar un document on han de constar les condicions del crèdit, les dades personals del consumidor i les dades de l’empresa atorgant. Aquest document constitueix una oferta vinculant que cal mantenir durant almenys 10 dies hàbils.

Contractació

Els contractes de crèdit ràpid són contractes d’adhesió que el sol·licitant haurà de poder llegir i entendre. Les clàusules s’han de redactar amb claredat i senzillesa però en cap cas admeten la negociació individual per part del consumidor que, en qualsevol cas, es limita a adherir-s’hi.

Les dades que han d’aparèixer als contractes de crèdit ràpid són:

Les dades de I’empresa amb el número de Registre del Banc d’Espanya.
Les dades del consumidor.
L’import total del Crèdit.
L’interès aplicable i les despeses.
La quota mensual a pagar.
La forma de pagament.
El número de mensualitats.
La taxa anual equivalent.
La informació sobre la necessitat de signar una assegurança d’amortització del crèdit.
La informació, si s’escau, sobre el dret de revocació o desistiment del contracte quan la seva signatura es porti a terme fora d’un establiment mercantil.
Reemborsament anticipat

Reemborsament anticipat del crèdit ràpid

El consumidor pot, en qualsevol moment, pagar de forma anticipada al seu venciment, I’import total del crèdit i cancel·lar-lo, abonant les despeses que pugui aplicar l’entitat financer si prèviament han estat informades per escrit al consumidor. Aquesta despesa no pot excedir de l’1,5 % del capital reemborsat anticipadament o del 3% del capital, segons els casos.

NORMATIVA APLICABLE

Llei 16/2009, de 13 de novembre, de serveis de pagament.
Reial decret 716/2009, de 24 d’abril, pel qual es despleguen determinats aspectes de la Llei 2/1981, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer.
Reial decret 716/2009, de 24 d’abril, pel qual es desenvolupen determinats aspectes de la Llei 2/1981, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer.
Llei 2/2009, de 31 de març, per la qual es regula la contractació amb els consumidors de préstecs o crèdits hipotecaris i de serveis d’intermediació per a la celebració de contractes de préstec o crèdit.
Reial decret 1642/2008, de 10 d’octubre, pel qual es fixen els imports garantits als quals es refereix el Reial decret 2606/1996, del Fons de Garantia de Dipòsits d’Entitats de Crèdit i el Reial decret 948/2001, sobre sistemes d’indemnització dels inversors.
Reial decret 322/2008, de 29 de febrer, sobre el règim jurídic de les entitats de diner electrònic.
Llei 47/2007, de 19 de desembre, per la qual es modifica la Llei 24/1988, del mercat de valors.
Llei 43/2007, de 13 de desembre, de protecció dels consumidors en la contractació de béns amb oferta de restitució del preu.
Llei 41/2007, de 7 de desembre, per la qual es modifica la Llei 2/1981, de regulació del mercat hipotecari i d’altres normes del sistema hipotecari i financer, de regulació de les hipoteques inverses i l’assegurança de dependència i per la qual s’estableix determinada normativa tributària.
Llei 36/2007, de 16 de novembre, per la que es modifica la Llei 13/1985, de coeficients d’inversió, recursos propis i obligacions d’informació dels mitjancers financers i altres normes del sistema financer.
Llei 22/2007, d’11 de juliol, sobre comercialització a distància de serveis financers destinats als consumidors.
Llei 44/2006, de 29 de desembre, de millora de la protecció dels consumidors i usuaris.
Reial Decret 1553/2005, pel qual es regula l’expedició del document nacional d’identitat i els seus certificats de signatura electrònica.
Circular 1/2004, de 29 de juny, a Entitats de Crèdit, que modifica la Circular 3/1995, sobre la Central d’Informació de Riscos.
Circular 1/2004, de 29 de juny de 2004, a Entitats de Crèdit, que modifica la Circular 3/1995, sobre la Central d’Informació de Riscos.
Ordre ECO/734/2004, d’11 de març, sobre els departaments i serveis d’atenció al client i el defensor del client de les entitats financeres.
Reial Decret 303/2004, de 20 de febrer, pel qual s’aprova el reglament dels comissionats per a la defensa del client de serveis financers.
Ordre PRE/1019/2003, de 24 d’abril, sobre transparència dels preus dels serveis bancaris prestats mitjançant caixers automàtics.
Llei 44/2002, de 22 de novembre, de mesures de reforma del sistema financer.
Llei 28/1998, de 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles.
Llei 7/1998, de 13 d’abril, de condicions generals de la contractació.
Llei 7/1995, de 23 de març, de crèdit al consum.
Ordre de 5 de maig de 1994, sobre transparència de les condicions financeres dels préstecs hipotecaris.
Llei 2/1994, de 30 de març, sobre modificació i subrogació de préstecs hipotecaris.
Circular 8/1990, de 7 de setembre, sobre transparència de les operacions i protecció de la clientela.
Ordre de 12 de desembre de 1989, sobre tipus d’interès i comissions, normes d’actuació, informació a clients, i publicitat de les entitats de crèdit.
Llei 26/1988, de 29 de juliol, de Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit.

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

Pregunta: Quines precaucions cal prendre abans de reunificar crèdits?
Resposta: Cal fer un càlcul de la despesa econòmica que pot comportar, com ara l’import de la gestió de la reunificació, la nova quota resultant tenint en compte el tipus d’interès aplicable, el termini d’amortització del préstec, etc.

Pregunta: Quines entitats presten el servei de reunificació de crèdits?
Resposta: El servei de reunificació de crèdits el pot prestar tant una entitat financera com qualsevol altra entitat que actuï com a intermediari en la gestió contactant amb aquella entitat que ofereixi major viabilitat a la situació creditícia del client.

Pregunta: En quin termini s’ha d’atorgar un crèdit ràpid?
Resposta: No existeix un termini màxim establert a la normativa, si bé, per regla general, el crèdit ràpid s’atorga en pocs dies ja que les comprovacions o precaucions són molt menors.

Pregunta: Són més avantatjosos els crèdits express en relació amb els crèdits ordinaris?
Resposta: El crèdit ràpid sol pactar-se amb un interès més alt que l’interès de mercat aplicable e les operacions ordinàries, motiu pel qual el sol·licitant ha de ponderar molt bé totes les opcions possibles abans de decantar-se pel finançament express.

Pregunta: El sol·licitant d’informació té dret a obtenir una oferta per escrit?
Resposta: El sol·licitant d’un crèdit ràpid té dret a obtenir una oferta vinculant per escrit que ha de tenir una validesa d’almenys 10 dies.

Pregunta: S’admet el reemborsament anticipat del crèdit ràpid?
Resposta: S’admet el reemborsament anticipat de l’import pendent per part del client, si bé en els casos on estigui anunciat, l’entitat concedent podrà cobrar les despeses de cancel·lació anticipada.