Condicions generals de venda d’animals de companyia


Les botigues de venda d’animals de companyia han d’estar inscrites al Registre de Nuclis Zoològics i han de comptar amb un servei veterinari propi o extern. També han de mantenir els animals en un lloc adequat dins l’establiment i no exhibir-los als aparadors.
L’establiment ha de vendre els animals en les condicions higiènico sanitàries adequades: desparasitats, sense símptomes aparents de patologies psíquiques o físiques i sense patir malalties hereditàries diagnosticables.
Està prohibida la venda d’animals de companyia a menors de 16 anys o a persones incapacitades, sense l’autorització dels qui en té la pàtria potestat o la tutela.

 

La documentació en la transacció d’animals de companyia

Quan un consumidor adquireix un animal de companyia, el titular de l’establiment comercial ha de lliurar-li determinada documentació sanitària i de consum:
– Documentació sanitària:
El document informatiu on s’indiqui la identificació de l’espècie animal, el número d’identificació de l’animal i el nucli zoològic, les característiques de cada animal, les seves necessitats, consells d’educació, condicions de manteniment, sanitàries i de benestar necessàries, avalades per un col•legi de veterinaris o de biòlegs.
El resguard expedit per la Reial Societat Canina per als gossos en aquells casos on l’animal té pedigrí o certificat de raça.
– Documentació de consum:
La factura que indiqui les dades d’identificació del venedor i del comprador, el preu de la transacció i la data. La factura serveix de garantia.
– El microxip:
Els gossos i els gats han d’anar identificats mitjançant un microxip homologat implantat en el seu cos. N’han de portat també especialment els gossos potencialment perillosos.

 

Animals exòtics: concepte legal

Es considera com a fauna exòtica o fauna no autòctona, aquelles espècies originàries de fora de l’Estat espanyol que viuen en estat salvatge.
Els animals exòtics inclouen un grup heterogeni d’espècies (mamífers, aus, rèptils, amfibis, peixos i invertebrats) que necessiten condicions d’hàbitat, alimentació i de manteniment molt específiques.
Abans d’adquirir un animal exòtic cal informar-se de les despeses que poden comportar en alimentació, vacunes, medicines, gàbies, revisions veterinàries, etc.
Els venedors d’animals exòtics han de conèixer el nom científic de cada espècie comercialitzada i la legislació aplicable, i han d’informar els consumidors de la prohibició d’alliberar animals d’espècies no autòctones.
La botiga està obligada a facilitar informació per escrit sobre les característiques de l’animal, les seves necessitats, les condicions de manteniment, sanitàries i de benestar; precisant en tot cas la grandària que assolirà un cop l’animal esdevingui completament adult.
Mai s’han d’alliberar mascotes exòtiques a la natura. Això pot tenir conseqüències desastroses per l’animal ja que poden morir per inanició, fred o ser depredat per altres animals, o bé es poden adaptar al medi i competir amb espècies autòctones, amb conseqüències negatives per a aquestes.

 

Responsabilitats legals derivades de la tinença d’animals exòtics:

L’Ordenança Municipal sobre la Protecció, la Tinença i la Venda d’animals de l’Ajuntament de Barcelona estableix les responsabilitats legals que es poden derivar de la tinença d’animals exòtics a la llar.
Els animals de companyia exòtics han d’estar inscrits en el Registre censal municipal d’animals de companyia.
Els posseïdors d’animals exòtics són responsables del seu benestar, estat sanitari i control d’acord amb les necessitats pròpies de la seva espècie.
La persona posseïdora d’un animal de companyia exòtic ha de tenir subscrita una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil.

Prohibició de tinença d’animals exòtics:

Està prohibida la tinença i la venda d’animals exòtics potencialment perillosos, com aquests:
. Els rèptils, com cocodrils, caimans i ofidis verinosos i la resta de tots els que superin els 2 kg de pes actual o adult.
. Artròpodes i peixos quin verí suposi l’hospitalització de l’agredit.
. Mamífers que superin els 10 kg en l’estat adult.
. Els que manifestin caràcter agressiu o hagin agredit a persones o animals.

 

Gossos potencialment perillosos: concepte legal

Es considera gos potencialment perillós aquell que per la seva tipologia racial, pel seu caràcter agressiu, grandària o potència de mandíbula tingui capacitat de causar la mort
o lesions a les persones o a altres animals i causar danys a bens públics o privats.

a) Els que pertanyen a una de les races següents o a llurs encreuaments:

– American Stafforshire Terrier
– Akita Inu
– Bullmastiff
– Dòberman
– Dog Argentí
– Dog de Bordeus
– Fila Brasileiro
– Mastí Napolità
– Pit Bull Terrier
– Presa Canari
– Rottweiler
– Stafforshire Bull Terrier
– Tosa Inu o Japonès

b) Els que han tingut episodis d’agressions a persones o a altres gossos

c) Els que han estat ensinistrats per a l’atac i la defensa.

d) Els que llurs característiques es corresponguin amb totes o la majoria de les esmentades a l’annex II del Reial Decret 287/2002, de 22 de març:

– Forta musculatura, aspecte poderós, robust, configuració atlètica, agilitat, vigor i resistència.
– Marcat caràcter i gran valor.
– Pel curt.
– Perímetre toràcic entre 60 i 80 cm., altura a la creu entre 50 i 70 cm., pes superior a 20 Kg.
– Cap voluminós, cuboide, robust, amb crani ample i gran, galtes musculoses i arrodonides. Mandíbules grans i fortes, boca robusta, ampla i profunda.
– Coll ample, musculós i curt.
– Pit massís, ample, gran, profund, costelles arquejades i llom musculat i curt.
– Extremitats anteriors paral•leles, rectes i robustes i extremitats posteriors molt musculoses, amb potes relativament llargues formant angle moderat.

 

Identificació i registre dels gossos potencialment perillosos

  1. Identificació mitjançant microxip adaptat al que estableix la norma ISO 11784.
  2. Inscripció al Registre Censal d’animals de companyia de l’Ajuntament.
  3. Llicència administrativa per a la tinença de gossos potencialment perillosos expedida per l’Ajuntament.

Per a la seva obtenció els interessats hauran de presentar a qualsevol dels registres municipals o a les Oficines d’Atenció al Ciutadà, els següents documents:

• Instància sol•licitant la llicència per a la tinença de gossos potencialment perillosos. Aquesta instància haurà de contenir els següents aspectes:

– Declaració del sol•licitant de la llicència de no haver rebut cap de les sancions administratives accessòries (confiscació, decomís, esterilització o sacrifici d’animals, clausura de l’establiment o suspensió temporal o definitiva de la llicència per a la tinença d’animals potencialment perillosos o del certificat de capacitat d’ensinistrament) per infraccions greus o molt greus previstes a la Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos.
– En el cas que el sol•licitant hagués estat objecte d’una sanció administrativa de suspensió temporal de la llicència per a la tinença d’animals potencialment perillosos o del certificat de capacitat d’ensinistrament, haurà de presentar una declaració d’haver complert totalment aquesta sanció.

• Imprès d’autoliquidació per a la inscripció en el Registre Censal d’animals de companyia amb totes les dades emplenades i degudament segellat per l’entitat financera.

• Original i fotocòpia del DNI o document que acrediti la majoria d’edat de l’interessat.

• Certificat negatiu del corresponent registre, que acrediti no haver estat condemnat per delictes d’homicidi, lesions, tortures, contra la llibertat o contra la integritat moral, la llibertat sexual i la salut pública, associació amb banda armada o de narcotràfic, així com no estar privat per resolució judicial del dret a la tinença d’animals potencialment perillosos.

• Certificat de capacitat física per a la tinença d’animals potencialment perillosos.

• Certificat d’aptitud psicològica per a la tinença d’animals potencialment perillosos.

• Acreditació d’haver formalitzat una assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers amb una cobertura no inferior a 150.253 €. En aquesta pòlissa hi figuraran les dades d’identificació de l’animal. Anualment, coincidint amb la renovació de la pòlissa, se’n lliurarà una còpia a l’Ajuntament, per tal de comprovar la seva vigència.

 

Condicions de passeig dels gossos potencialment perillosos

La persona que condueixi i controli un gos potencialment perillós en llocs o espais públics, ha de portar la llicencia administrativa i també el certificat de la inscripció de l’animal al Registre Municipal d’animals potencialment perillosos.

El gos ha de portar, obligatòriament, un morrió adequat a la seva tipologia racial, i s’ha
de conduir i controlar amb una cadena o corretja no extensible de menys de 2 metres.

No es pot portar més d’un gos per persona.

 

NORMATIVA APLICABLE

Ordenança Municipal sobre la Protecció, la Tinença i la Venda d’animals de l’Ajuntament de Barcelona
Decret 328/1998, de 24 de desembre, pel qual es regula la identificació i el registre general d’animals de companyia.

Llei 10/1999, de 30 de juliol, sobre la tinença de gossos considerats potencialment perillosos.

Llei 50/1999, de 23 de desembre, sobre règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos.

Reial Decret 287/2002, de 22 de març, que desenvolupa la Llei 50/1999 de 23 de desembre, sobre el règim jurídic de la tinença d’animals potencialment perillosos.

 

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

Pregunta: Quins són els drets essencials quan el consumidor adquireix una mascota?
Resposta: El consumidor té dret a obtenir determinada documentació que acompanya l’animal com ara el seu número d’identificació i nucli zoològic en el cas d’animals amb pedigree, les vacunacions, els consells de manteniment diari, i sobretot, la factura de compra. El consumidor té dret a comprar l’animal en condicions higiènico sanitàries adequades, sense cap malaltia oculta i completament desparasitat.

Pregunta: Quins animals han de portar microxip identificatiu i per a què pot servir?
Resposta: Els propietaris de gats i gossos han d’implantar un microxip a llurs mascotes que, en l’actualitat, ja consta en el moment de la seva venda. El microxip permet conèixer l’historial de l’animal pel que fa a malalties o vacunes i, sobretot, permet retornar-lo al seu amo en cas de pèrdua o robatori.

Pregunta:
Es pot tenir qualsevol animal a casa?
Resposta: No. Existeix un llistat d’animals que, per la seva perillositat o per les seves especials condicions de vida, no poden conviure en habitatges convencionals. Són, per exemple, els animals que en edat adulta assoleixin més de 10 kilograms com ara un lleó, o els rèptils perillosos que en edat adulta assoleixin els 2 kilograms com ara un cocodril, o els verinosos com determinades serps.

Pregunta:
Quins requisits administratius cal complir per poder tenir un gos potencialment perillós a la nostra llar i treure’l a passejar en una via pública?
Resposta: Els requisis essencials per a la tinença de gossos perillosos són: disposició del microxip intern, inscripció registral de l’animal i sol3lictud de llicència administrativa a l’ajuntament del municipi on radiqui el propietari.

Crèdits Fotografia capçalera: Flickr

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies