L’assegurança: concepte

El contracte d’assegurança és aquell contracte pel qual l’assegurat cobreix un risc contractant la cobertura amb un tercer que és l’assegurador. L’assegurança té valor contractual i es formalitza en una pòlissa per la qual l’assegurador es compromet a cobrir econòmicament els danys que pateixi l’assegurat o el seu patrimoni.

Els danys que es poden cobrir o assegurar són de tipus personal o material i, d’aquesta manera, tenim assegurances de vida i assegurances de la llar o del vehicle. 

El contracte d’assegurança: la pòlissa

El contracte d’assegurança es formalitza documentalment per escrit mitjançant la pòlissa en virtut de la qual l’assegurador s’obliga davant l’assegurat, mitjançant la percepció d’una prima periòdica, a abonar una indemnització en el cas on es produeixi un fet danyós per a l’assegurat: dany patrimonial o lesió personal. El dany pot afectar la seva persona física o la seva esfera patrimonial o la del seu entorn com ara el familiar.

El contingut mimin d’una pòlissa d’assegurança que, en tot cas, haurà de constar per escrit, especificant els drets i obligacions de les parts contractants, haurà de contenir, almenys, la informació següent:

  • Nom o raó social i domicili de la companyia asseguradora.
  • Nom i domicili de l’assegurat o prenedor.
  • Objecte o risc assegurat: la vida, el vehicle, la collita, etc.
  • Prima a abonar.
  • Període de vigència: data d’inici i data de finalització.
  • Imports màxims assegurats.
  • Franquícies mínimes deduïbles no assegurades o no cobertes.
  • Beneficiari o beneficiaris de l’assegurança.

El contracte d’assegurança: durada

El contracte d’assegurança sol tenir la durada que les parts acordin, generalment sol ser de tipus anual si bé es poden pactar altres modalitats inferiors. Un vehicle turisme se sol assegurar per períodes d’un any. Una motocicleta es pot assegurar per períodes de sis mesos per tal de gaudir-ne en aquelles èpoques de més bon temps.

La prima de l’assegurança es pacta entre les parts en funció de paràmetres molt diversos com ara el risc cobert, la valoració econòmica del risc, les condicions personals de l’assegurat, etc.

La companyia disposa de la potestat per acceptar o refusar l’assegurança del risc i, en cas d’acceptació, ho haurà de comunicar a l’assegurat. En aquest moment caldrà precisar la data a partir de la qual queda cobert el risc, moment a partir del qual respon la companyia asseguradora.

La prima se sol abonar de forma anual amb caràcter previ al gaudiment de la cobertura ja que es tracta d’un contracte de tracte successiu. Un cop exhaurit el període de vigència, la normativa estableix que, en cas de que cap de les parts resolgui el contracte, aquest es prorrogarà. La companyia haurà de sotmetre l’oferta de l’assegurança a valoració de l’assegurat que en qualsevol cas disposa del dret a no renovar la pòlissa.

L’abonament de la prima se sol pactar entre les parts i pot ser anual, semestral, trimestral, o de la manera que les parts acordin.

En tot cas, durant el període de trenta dies a partir de la finalització de la vigència, s’estableix una pròrroga automàtica que garanteix la cobertura encara que el client no hagi fet efectiu l’abonament periòdic. En cas de sinistre, la companyia respondria del dany però l’assegurat hauria d’abonar la prima resultant. Passats els trenta dies sense que s’hagi fet efectiu el pagament, el contracte s’ha de considerar resolt a tots els efectes legals. 

Subjectes del contracte d’assegurança.

La companyia asseguradora

És la persona jurídica que presta el servei consistent en assegurar un risc o una eventualitat com ara el risc de mort, de malaltia, d’accident, etc.,

Té l’obligació legal de satisfer la indemnització econòmica en cas que es produeixi el factor de risc i sempre i quan l’assegurat es trobi al corrent de pagament de la prima i compleixi els requisits contractuals.

L’assegurat

És el titular o el responsable de l’objecte assegurat i la producció del risc depèn exclusivament d’ell. Ell és qui condueix o pot conduir el vehicle assegurat; és qui pot patir la mort o la malaltia; és el titular de la collita que pot rebre la pedregada; etc.

L’assegurat no té perquè coincidir amb el beneficiari que pot ser una altra persona.

El prenedor contractant

És qui subscriu la pòlissa o qui apareix com a part contractant i, per això, és a qui li correspon abonar la prima.

El contractant ha de disposar d’una còpia del contracte d’assegurança.

El contractant pot ser alhora l’assegurat i també el beneficiari o bé, per contra, les figures poden recaure en diferents persones.

El Beneficiari

És aquella persona que percebrà la indemnització econòmica per part de la companyia asseguradora quan s’arribi a consumar el factor de risc: quan es produeixi la mort de l’assegurat, quan es produeixi la malaltia de l’assegurat, quan es produeixi l’accident de l’assegurat, etc.

L’Agent d’assegurances

L’agent d’assegurança té una relació laboral amb una companyia asseguradora i, per tant, actua com a representant d’aquella podent arribar a vincular-la amb les seves ofertes documentals o declaracions verbals.

El corredor d’assegurances

El corredor d’assegurances és un professional independent que no representa cap companyia asseguradora en concret i la missió del qual és contactar amb el màxim nombre de companyies als efectes de buscar la millor oferta amb les màximes cobertures. 

Modalitats de contracte d’assegurança.

Assegurança Marítima de Cascs

Cobreix els danys o pèrdues que poden patir les naus o embarcacions en general per riscos del mar, com el naufragi o enfonsament, varada, col·lisió, incendi, etc.

Assegurança de Transport

Cobreix les pèrdues o danys de les mercaderies, valors o objectes transportats sigui per via marítima, aèria o fluvial.

Assegurança de malaltia i d’assistència sanitària

Cobreix el risc de malaltia i ho pot fer sota dues fórmules diferents:

  1. L’assegurança per malaltia, comporta el pagament d’una determinada quanta econòmica quan la persona pateix una malaltia i es reemborsen les despeses d’assistència sanitària.
  2. L’assegurança d’assistència sanitària comporta que la companyia asseguradora facilita a l’assegurat l’assistència mèdica necessària per a la seva curació. L’asseguradora no paga cap indemnització, sinó que presta els serveis d’assistència sanitària.

L’assegurança d’assistència sanitària té dues modalitats:

  • Assistència sanitària concertada: quan l’assegurat està malalt, té a la seva disposició un determinat equip mèdic al que acudir i no pot escollir un facultatiu que no estigui en aquest equip.
  • Reembossament de despeses: l’assegurat pot escollir lliurament el professional que vulgui i l’asseguradora li reemborsarà el preu de les factures.

Assegurança de Vida

Cobreix el risc de mort que pot sobrevenir a l’assegurat durant la vigència de l’assegurança. Existeixen diferents modalitats d’assegurança de vida:

  • Temporal: Quan la vigència és per un determinat nombre d’anys.
  • De Vida Sencera: Quan l’assegurança es manté vigent des de la seva contracció fins a la mort de l’assegurat.
  • Total: Indemnitza l’import del capital previst en cas de mort de l’assegurat en qualsevol moment de la vigència temporal o, també, en cas de supervivència de l’assegurat, al final del termini de l’esmentada vigència.
  • Assegurança de Vida de Treballadors: És una cobertura obligatòria a càrrec de l’empresari, per mandat legal, per contractar una assegurança de vida per l’import d’1/3 dels sous guanyats per l’empleat en un lapse de 4 anys.
  • Assegurança Hipotecària: Assegurança obligatòria per llei per cobrir el saldo pendent de pagament d’un deute adquirit per a la compra d’un habitatge, en el moment d’ocórrer la mort del prestatari.

Assegurança d’Incendi

Cobreix els danys o pèrdues que el foc pot ocasionar als béns que són matèria de l’assegurança, com edificis, indústries, mercaderies i qualsevol altre element de l’actiu fix i patrimoni de l’assegurat.

Assegurança d’Automòbils

És una assegurança de tipus obligatori en la seva modalitat de cobrir els danys causats a tercers. Cobreix els danys o la pèrdua com a conseqüència de l’ús dels vehicles automotors. Bàsicament protegeix dany propi del vehicle a conseqüència de xoc, incendi, robatori i trencament de vidre. Cobreix també la responsabilitat civil o danys a tercers.

Assegurança contra Robatori i Assalt

Cobreix l’apropiació il·lícita de béns o valors, ocasionada per persona aliena amb perjudici de l’assegurat, mitjançant la violència en les persones o danys en les coses.

Assegurança de Decessos

Cobreix les despeses d’enterrament i sepeli.

Assegurança de Lucre cessant

Cobreix les pèrdues econòmiques que pot patir una Empresa amb motiu d’una paralització de fàbriques o interrupció de l’explotació, per causes imprevistes com incendi o trencament de maquinària.

Assegurança de Responsabilitat Civil

Consisteix en la protecció que l’assegurança ofereix a les persones o empreses per al cas que aquests tinguin responsabilitat civil per danys causats a tercers en la seva persona o en la seva propietat, ocorreguts en ocasió d’actes propis de l’assegurat o del personal a les seves ordres.

Assegurança Domiciliària o de la llar

Comprèn una cobertura global o mixta que inclou diversos altres riscos dels rams descrits, com ara pèrdues o danys per incendi, inindació o robatori a la propietat de l’assegurat (sobre els seus efectes personals, mobles, parament i altres objectes, així com les despeses de curació per accidents dels treballadors de la llar, responsabilitat civil de l’assegurat en el seu domicili, danys a l’edifici del domicili causats per robatori i trencament accidental de vidres.

El Sinistre

El sinistre consisteix en l’esdeveniment o succés que implica la destrucció fortuïta o la pèrdua important que pateixen les persones o béns per accident, incendi, naufragi o un altre esdeveniment provocat per l’home o la natura.

Tipus de Sinistres

  • Sinistre Total: Quan el fet causant produeix la destrucció o desaparició completa del bé assegurat.
  • Sinistre parcial: En les assegurances de danys, el sinistre parcial és aquell en què es destrueix o perd una part del bé assegurat però aquest encara queda operatiu o salvable.
  • Sinistre Declarat: Aquell que ha estat comunicat per l’assegurat a la seva companyia asseguradora.
  • Sinistre Abonat: Aquell les conseqüències econòmiques han estat completament indemnitzades a l’assegurat per la companyia asseguradora.
  • Sinistre Pendent: Aquell que ha estat declarat però encara no ha estat totalment indemnitzat.

Vies de reclamació en matèria d’assegurances

Departament o Servei d’Atenció al client de les companyies asseguradores; Defensor del Client

  • Les companyies asseguradores estan obligades a disposar d’un departament o servei especialitzat d’atenció al client que tingui per objecte atendre i resoldre les queixes i reclamacions que presentin els clients o usuaris dels serveis financers prestats per les entitats asseguradores, sempre que aquestes queixes i reclamacions es refereixin als seus interessos i drets legalment reconeguts, ja derivin dels contractes, de la normativa de transparència i protecció de la clientela o de les bones pràctiques i usos financers. En els contractes d’assegurances també tindran la consideració d’usuaris de serveis financers els tercers perjudicats.

    El document de queixa o reclamació ha de contenir el nom, cognoms i domicili de l’interessat, el DNI, motius i precisió clara de les qüestions sobre les que se sol·licita un pronunciament, oficina, departament o servei on s’haguessin produït els fets, que el reclamant no té coneixement que la matèria objecte de la queixa o reclamació està essent substanciada a través d’un procediment administratiu, arbitral o judicial, lloc, data i signatura.

  • Les companyies asseguradores podran designar, de forma voluntària, un defensor del client, a qui correspondrà atendre i resoldre els tipus de reclamacions que se sotmetin a la seva decisió, segons allò que disposi el reglament de funcionament.

Les entitats han de tenir a disposició dels clients, en totes i cadascuna de les oficines obertes al públic, així com en les seves planes web en cas que el contracte s’hagués celebrat per mitjans telemàtics, la informació següent:

  • L’existència d’un departament o servei d’atenció al client i, en el seu cas, d’un defensor del client, amb indicació de la seva adreça postal i electrònica.
  • L’obligació per part de l’entitat d’atendre i resoldre les queixes i reclamacions presentades pels seus clients, en el termini de dos mesos des de la seva presentació en el departament o servei d’atenció al client o, en el seu cas, defensor del client.
  • Referència al Comissionat o Comissionats per a la Defensa del Client de Serveis Financers que corresponguin, amb especificació de la seva adreça postal i electrònica, i de la necessitat d’esgotar la via del departament o servei d’atenció al client o del defensor del client per poder formular les queixes i reclamacions davant d’ells.
  • El reglament de funcionament.
  • Referències a la normativa de transparència i protecció del client de serveis financers.

Comissionat per a la Defensa de l’Assegurat i del Partícip en Plans de Pensions

El Comissionat per a la Defensa de l’Assgurat i del Partícip en Plans de Pensions està adscrit a la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions del Ministeri d’Economia i Hisenda. El Comissionat exerceix les competències en relació amb les queixes o reclamacions i consultes que formulin els usuaris dels serveis financers de les entitats asseguradores, llevat en els supòsits de contractes per grans riscos, i de les entitats gestores de fons de pensions, sotmesos a la supervisió de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions. També exerceix competències en relació amb l’activitat dels mediadors d’assegurances i amb les entitats de crèdit en matèria de comercialització d’assegurances o plans de pensions o com a dipositàries de fons de pensions.

La Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions

La Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions està adscrita al Ministeri d’Economia i Hisenda. És competent per conèixer les qüestions relacionades amb contractes d’assegurances i plans de pensions que derivin de l’actuació d’entitats asseguradores, gestores de fons de pensions i mediadors d’assegurances, incloses les entitats de crèdit quan actuïn com comercialitzadores d’aquests productes.

Les funcions de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions són les següents:

Controlar el compliment dels requisits necessaris per a l’accés i l’ampliació de l’activitat asseguradora i reasseguradora privada, la supervisió ordinària del seu exercici, el control dels requisits exigibles als administradors i socis de les entitats que realitzen aquesta activitat i a les altres persones físiques i jurídiques sotmeses al text refós de la Llei d’ordenació i supervisió de les assegurances privades, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 6 / 2004.

Controlar les fusions, agrupacions, cessions de cartera, transformacions, escissions i altres operacions entre entitats asseguradores, i les iniciatives sobre mesures i operacions que comportin una millora en l’estructura sectorial o en la d’algun dels seus rams, sense perjudici de les funcions atribuïdes a la Comissió Nacional de Competència.

El control previ per a l’accés a l’activitat de mediació en assegurances, la supervisió ordinària del seu exercici i l’acompliment de les altres funcions de vigilància previstes en la Llei 26/2006, de 17 de juliol, de mediació en assegurances i reassegurances privades .

  1. Controlar el compliment dels requisits necessaris per a l’accés a l’activitat per entitats gestores de fons de pensions, la supervisió ordinària del seu exercici, així com dels requisits que han de complir els plans i fons de pensions d’acord amb el text refós de Llei de Regulació dels Plans i Fons de Pensions, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1 / 2002, de 29 de novembre.
  2. La supervisió prudencial i la inspecció de l’exercici de la seva activitat per les entitats i persones enunciades en els paràgrafs precedents.
  3. L’anàlisi de la documentació que han de remetre les entitats asseguradores i reasseguradores, els mediadors d’assegurances i reassegurances privades i les entitats gestores de fons de pensions a la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions per facilitar el control de la seva solvència.
  4. Preparar projectes normatius en matèria de les competències del centre directiu.
  5. Realitzar estudis sobre els sectors d’assegurances i reassegurances privades, mediadors d’assegurances i plans i fons de pensions.
  6. La coordinació de les relacions en l’àmbit d’assegurances i reassegurances privades, mediació de seguros y reassegurances i plans i fons de pensions amb els comitès d’assegurances i pensions de jubilació i altres institucions de la Unió Europea, amb altres Estats i amb organismes internacionals, d’acord amb el Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació.
  7. La protecció administrativa als assegurats, beneficiaris, tercers perjudicats i partícips de plans de pensions mitjançant l’atenció i resolució de les reclamacions i queixes presentades contra les entitats i subjectes sotmesos a la seva supervisió, la vigilància de la transparència del mercat i les altres funcions que li atribueix la normativa sobre la protecció dels clients de serveis financers.
  8. La contestació a les consultes formulades en matèria d’assegurances i reassegurances privades, mediació en assegurances i reassegurances privades i plans i fons de pensions.

Presentació de les sol·licituds

Les queixes i reclamacions es presentaran per escrit, amb els següents continguts mínims:

  • Identificació de l’interessat: nom i cognoms o denominació social, domicili a efecte de notificacions, DNI o CIF i representació en cas d’haver-n’hi.
  • Entitat contra la qual es reclama i oficina o agència implicada.
  • Motiu concret de la queixa o reclamació: objecte de la controvèrsia.
  • Acreditació del compliment del tràmit previ davant el Servei d’Atenció o Defensor del Client de l’entitat.
  • Lloc, data i signatura.

Així mateix és convenient incloure còpia dels documents probatoris que siguin rellevants i que puguin acreditar els fets reclamats.

Possibles causes d’inadmissió a tràmit d’una reclamació

De vegades no és possible admetre a tràmit una reclamació, per algun dels següents motius:

  • L’omissió de dades essencials per a la tramitació que no siguin esmenables, com la identificació o el domicili.
  • Que no sigui possible determinar amb prou claredat els motius concrets que originen la reclamació.
  • Que no s’hagi reclamat prèviament davant l’entitat. La normativa estableix que abans de recórrer als organismes supervisors, és obligatori anar a els Serveis d’Atenció al Client o Defensor del Client de les entitats. Només quan no s’ha obtingut resposta en el termini de dos mesos, o si aquesta no és satisfactòria, pot acudir als Serveis de Reclamacions de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions.
  • Que la qüestió ja estigui sent tractada en alguna altra instància administrativa, arbitral o judicial, o que hagi estat resolta prèviament pel Servei de Reclamacions competent.
  • Quan la matèria en què es basi la reclamació no sigui competència de cap dels tres organismes supervisors.


Fases del procediment del procediment de reclamacions

  • L’obertura de l’expedient es comunica al reclamant en un termini màxim de 10 dies hàbils.
  • Al mateix temps, la queixa o reclamació es trasllada a l’entitat reclamada perquè presenti les legacions i la documentació que estimi oportunes, en un termini de 15 dies hàbils.
  • Durant la tramitació de la queixa o reclamació el procediment pot finalitzar per desistiment de l’interessat, per violació de l’entitat a les pretensions del reclamant o perquè ambdues parts arribin a un acord.
  • Amb caràcter general, el termini màxim per resoldre aquest expedient és de 4 mesos des de la data de presentació del escrit de reclamació, llevat que concorrin circumstàncies que hauran de ser degudament explicades en l’informe final.


Efectes de l’informe del Servei de reclamacions

L’expedient conclou amb l’emissió d’un informe que ha de contenir conclusions clares, precises i motivades sobre la conducta seguida per l’entitat en el cas plantejat.

Aquest informe no té la consideració d’acte administratiu, per la qual cosa no pot ser objecte de recurs davant òrgans administratius o judicials. L’informe no recull valoracions econòmiques sobre els possibles danys i perjudicis ocasionats als usuaris dels serveis financers, ja que només els tribunals de justícia poden reconèixer aquest tipus de sol·licituds. El document té únicament caràcter informatiu i no vinculant per a les parts. No obstant això, l’entitat ha d’informar el supervisor de les actuacions realitzades en relació amb les reclamacions resoltes amb informe favorable al reclamant.


El Servei de Reclamacions de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions

El Servei de Reclamacions és competent per atendre les consultes, queixes o reclamacions plantejades pels ciutadans i assessorar-los sobre els seus drets i sobre els vies legals existents per al seu exercici en relació amb les següents matèries: qüestions relacionades amb contractes d’assegurança i plans de pensions que derivin de l’actuació d’entitats asseguradores, gestores de fons de pensions i mediadors d’assegurances.

Els procediments desenvolupats davant el Servei de Reclamacions són procediments extrajudicials de protecció de drets, que es desenvolupen de forma gratuïta al marge de les instàncies judicials.

Les sol·licituds: queixes, reclamacions i consultes

Les queixes

Les queixes es podran presentar queixes quan el que es vulgui sigui posar de manifest irregularitats en el funcionament dels serveis financers prestats per les entitats i que són originats per les tardances, desatencions o qualsevol altre tipus d’actuació que s’observi en el seu funcionament i en les quals no es pretén la reparació o restitució d’un interès o dret.

Les reclamacions

Les reclamacions es podran presentar reclamacions quan es pretengui obtenir la restitució del seu interès o dret, així com quan les a accions o omissions de les entitats financeres hagin suposat un perjudici per als seus interessos o drets per incompliment dels contractes, de la normativa de transparència i protecció de la clientela o de les bones pràctiques i usos financers.

Les consultes

Les consultes es podran realitzar consultes per a la sol·licitud d’assessorament i informació general sobre els drets que l’assisteixen com a usuari de serveis financers.

Subjectes que poden acudir al Servei de Reclamacions

Podran presentar queixes, reclamacions o consultes els prenedors d’assegurances assegurats, els beneficiaris o tercers perjudicats o drethavents d’aquests partícips i beneficiaris de plans de pensions associacions i organitzacions representatives de legítims interessos col·lectius dels usuaris dels serveis financers.

Les consultes, queixes i reclamacions es podran presentar en format paper i dirigir-se al Servei de Reclamacions de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions que té la seva seu al Passeig de la Castellana número 44, de 28046 Madrid. També es poden presentar en format electrònic a través de l’Oficina Virtual.  

El Consorci de Compensació d’Assegurances

El Consorci de Compensació d’Assegurances és un instrument al servei del sector assegurador espanyol, plenament integrat en aquest, i que compta amb una dilatada experiència en l’àmbit de les activitats que desenvolupa.

Jurídicament, el Consorci de Compensació d’Assegurances és una entitat pública empresarial, adscrita al Ministeri d’Economia i Hisenda, a través de la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar. En la seva activitat l’entitat està subjecta a l’ordenament jurídic privat, el que significa que el Consorci ha de sotmetre’s en la seva actuació, igual que la resta de les entitats d’assegurances privades, a la Llei d’ordenació i supervisió de les assegurances privades, ja la Llei de contracte d’assegurança.

Les activitats del Consorci s’emmarquen en les funcions asseguradores i no asseguradores que té legalment encomanades. Respecte de les primeres cal destacar el seu caràcter subsidiari, sent la seva actuació, en general, la d’un assegurador directe, en defecte de participació del mercat privat, i també la pròpia d’un fons de garantia, quan es donen determinades circumstàncies de manca d’assegurança, insolvència de l’assegurador, etc.

En el cas on cap companyia pugui o vulgui contractar la cobertura d’un risc, haurà de ser el Consorci qui cobreixi el risc assegurat. Es dóna freqüentment en l’assegurança de motocicletes a menors d’edat. 

El Registre de contractes d’assegurances de cobertura de defunció

El Registre de contractes d’assegurances de cobertura de defunció és un registre públic, dependent del Ministeri de Justícia té com a finalitat subministrar la informació necessària perquè pugui conèixer pels possibles interessats si una persona morta tenia contractada una assegurança per a cas de defunció, així com l’entitat asseguradora amb la que ho hagués subscrit, per tal de permetre als possibles beneficiaris dirigir-se a aquesta per constatar si figuren com a beneficiaris i, si escau, reclamar de l’entitat asseguradora la prestació derivada del contracte.

L’assegurança de vehicles automòbils

Tot propietari d’un vehicle a motor està obligat a contractar i mantenir en vigor una pòlissa d’assegurança que cobreixi, fins a la quantia que en cada moment es determini, la responsabilitat civil del conductor que es derivi dels danys, tant personals com materials, ocasionats a terceres persones com a conseqüència de la circulació.

Aquesta obligació imposada al propietari del vehicle contrasta amb la designació del conductor com a subjecte responsable. És a dir, encara que el propietari del vehicle sigui el prenedor de l’assegurança, el subjecte assegurat és el conductor del mateix, perquè el que es cobreix no és la responsabilitat del propietari, sinó la del conductor en la conducció del vehicle assegurat.

L’assegurança obligatòria dels vehicles automòbils

Aquesta assegurança cobreix la responsabilitat civil del conductor enfront de tercers, però no els danys personals ni materials que el conductor o el seu cotxe pateixin. L’assegurança obligatòria de vehicles automòbils no cobreix els danys soferts ni pel vehicle assegurat, ni pel conductor del mateix, però sí que ho fa amb la resta d’ocupants, ja que aquests són “tercers”. Això és el que fixa la Llei Per això, i encara que no és obligatori, sol ser habitual contractar una assegurança complementària específic per al conductor.

En el cas que el vehicle hagués estat robat i provoqués un accident, els danys personals i materials produïts amb motiu de la seva circulació seran indemnitzats pel Consorci de Compensació d’Assegurances que, un cop identificat legalment el culpable, podrà exigir-li que assumeix aquests danys.

L’assegurança voluntària de vehicles automòbils

En algunes ocasions, la indemnització que correspon al tercer o perjudicat excedeix els capitals fixats per l’assegurança obligatòria d’automòbils. En aquest cas, el conductor responsable serà qui, amb el seu patrimoni, hagi de fer front a l’excés d’indemnització fixada. Per evitar aquesta situació, les entitats asseguradores ofereixen la possibilitat de contractar una assegurança de responsabilitat civil que ampliarà la cobertura indemnitzatòria de l’assegurança obligatòria.

Aquesta garantia de l’assegurança voluntària cobreix, dins dels límits pactats, les indemnitzacions que excedeixin del límit de la responsabilitat civil de subscripció obligatòria. La majoria de les entitats asseguradores solen oferir en les seves pòlisses, sempre que s’hagi contractat la cobertura de responsabilitat civil voluntària, la garantia de defensa penal, fiances i reclamacions, també anomenat assegurança de protecció jurídica de l’automobilista.

L’assegurança a tot risc de vehicles automòbils

L’assegurança “a tot risc” s’anomena d’aquesta manera perquè, a més dels danys a tercers que cobreix l’assegurança obligatòria, inclou també els danys propis, és a dir, el cotxe. L’assegurança pot ser total o amb franquícia que és l’import que haurà d’abonar el prenedor contractant a partir del qual es farà càrrec la companyia. 

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

Pregunta: Es pot assegurar un vehicle per un termini inferior a un any
Resposta: Tot i que el més freqüent és establir una durada de l’assegurança de caràcter anyal, no existeix inconvenient legal en assegurar un vehicle per durades inferiors.

Pregunta: Quan l’assegurança del vehicle s’extingeix, durant quan de temps resta el vehicle assegurat fins el moment de fer el pagament de la prima corresponent al següent rebut?
Resposta: Quan s’exhaureix el període de vigència de l’assegurança del vehicle existeix una pròrroga automàtica de 30 dies a partir d’aquell moment durant els quals el vehicle queda assegurat sempre i quan el client aboni l’import de la nova prima.

Pregunta: És obligatòria la constitució d’alguna assegurança en cas de subscriure un crèdit hipotecari?
Resposta: Quan es contracta la concessió d’un crèdit hipotecari per llei s’ha de subscriure obligatòriament una assegurança de danys a la llar, però no cal subscriure una assegurança de vida que té caràcter voluntari.

Pregunta: En cas de discrepància derivada d’una relació contractual amb una companyia asseguradora, davant de qui cal reclamar?
Resposta: En cas de discrepància, les companyies asseguradores estan obligades a disposar d’un Departament o Servei d’Atenció al client de les companyies asseguradores i, de forma voluntària, podran disposar d’un Defensor del Client. Aquestes entitats han de donar resposta a la reclamació del consumidor. A nivell administratiu, el consumidor pot acudir a l’arbitratge de consum o a la Direcció general d’Assegurances i Fons de Pensions.

Pregunta:
En el cas que cap companyia asseguradora vulgui assegurar un vehicle qui haurà d’assumir el risc?
Resposta: En el cas que cap companyia assumeixi l’assegurança del vehicle, serà el Consorci de Compensació d’Assegurances qui es farà càrrec de l’assegurança de forma subsidiària i mitjançant el corresponent pagament de la prima que correspongui

 

NORMATIVA APLICABLE

  • Llei 21/2007, d’11 de juliol, per la qual se’n modifica el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2004 i el text refós de la Llei d’ordenació i supervisió de les assegurances privades, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 6/2004.
  • Llei 13/2007, de 2 de juliol, per la qual es modifica el Text Refós de la Llei d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades, aprovat pel Real Decret Legislatiu 6/2004, en matèria de supervisió de la reassegurança.
  • Reial Decret 398/2007, de 23 de març, pel qual es desenvolupa la Llei 20/2005, sobre la creació del Registre de contractes d’assegurança de cobertura de mort.
  • Llei 44/2006, de 29 de desembre, de millora de la protecció dels consumidors i usuaris.
  • Llei 26/2006, de 17 de juliol, de mediació d’assegurances i reassegurances privades.
  • Llei 20/2005, de 14 de novembre, sobre la creació del Registre de Contractres d’Assegurances de cobertura de mort.
  • Reial Decret Legislatiu 6/2004, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’ordenació i supervisió de les assegurances privades.
  • Reial Decret Legislatiu 8/2004, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles a motor.
  • Reial Decret Legislatiu 7/2004, de 29 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de l’Estatut Legal del Consorci de Compensació d’Assegurances.
  • Ordre ECO/734/2004, d’11 de març, sobre els departaments i serveis d’atenció al client i el defensor del client de les entitats financeres.
  • Reial Decret 303/2004, de 20 de febrer, pel qual s’aprova el reglament dels comissionats per a la defensa del client de serveis financers.
  • Llei 34/2003, de 4 de novembre, de modificació i adapatació de la normativa comunitària de la legislació d’assegurances privades.
  • Llei 44/2002, de 22 de novembre, de mesures de reforma del sistema financer.
  • Ordre de 24 de juliol de 2001, per la qual s’aproven models d’informació a subministrar per les entitats asseguradores.
  • Reial Decret 2486/1998, de 20 novembre, que aprova el Reglament d’ordenació i supervisió de les assegurances privades.
  • Llei 7/1998, de 13 d’abril, de condicions generals de la contractació.
  • Llei 18/1997 de 13 de maig, de modificació de l’article 8 de la Llei del contracte d’assegurança per garantir la plena utilització de totes les llengües oficials en la redacció dels contractes.
  • Llei 50/1980, de 8 d’octubre, de contracte d’assegurances.

 

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies