L’ús del casc en la circulació en via pública amb motocicleta

La legislació espanyola obliga l’ús del casc a tots els usuaris de motocicletes de qualsevol tipus de cilindrada des de l’any 1992. L’ús entre els conductors de motocicletes és elevat però, segons estudis recents, encara segueix sent habitual que els conductors dels ciclomotors obviïn aquest element de seguretat.

Segons estudis publicats a la xarxa, un 85% dels conductors de motocicletes utilitzen el casc de forma correcta, però la xifra es redueix al 66% en el cas dels ciclomotors. Pel que fa als passatgers, la realitat és encara més alarmant: el 74% dels passatgers que viatgen amb motocicletes utilitzen el casc, i només el 40% dels que circulen en ciclomotor utilitzen el casc!

L’homologació: certificat de compliment de la normativa i les exigències de seguretat

Els cascs per a motocicletes tenen una consideració d’equip de seguretat obligatori en la conducció de motocicletes i ciclomotors que té per principal objectiu eliminar o reduir les lesions que pot patir el motorista en cas d’accident.

Els cascs s’han de sotmetre a un procés d’homologació que certifiqui la seva seguretat d’acord amb les normes que li resulten d’aplicació. Per això, un cop superats els exàmens de seguretat, els cascs han de dur cosida en el seu interior una etiqueta d’homologació que a Espanya és la E9.

a

El casc que es comercialitza dintre de la Unió Europea haurà de dur una etiqueta blanca amb la lletra “E” (d’Europa) i un número corresponent al país en el qual s’ha rebut l’homologació, tot això encerclat dintre d’un cercle.

La marca d’homologació internacional consisteix en:

  • un cercle dintre del qual es col·loca la marca “E”,
  • el número distintiu del país que va concedir l’homologació
  • el número d’homologació seguit:
    • D’un guió i d’un símbol:
    • “J” si el casc no proporciona protecció maxil·lar
    • “P” si el casc proporciona una protecció maxil·lar íntegra
    • “NP” si el casc proporciona una protecció maxil·lar no íntegra
  • D’un guió seguit d’un número de sèrie de producció

Els codis de països per a l’homologació europea són els següents: 1: Alemanya ; 2: França ; 3: Itàlia ; 4: Països Baixos ; 5: Suècia ; 6: Bèlgica ; 7: Hongria ; 8: Txecoslovàquia ; 9: Espanya ; 10: Iugoslàvia ; 12: Àustria ; 13: Luxemburg ; 14: Suïssa; 16: Noruega ; 17: Finlàndia ; 18: Dinamarca .

A Espanya s’apliquen dues normes europees: la norma 22-04 i la norma 22-05, aquesta última una mica més restrictiva.

Els models de cascs

Els models de cascs es poden classificar en 4 grups diferents:

  1. Casc obert: existeixen tres tipus: jet, semi jet i ‘calimero’.
  2. Casc modular: són convertibles i es pot obrir la part frontal del casc.
  3. Casc integral: casc sencer. És el més segur i complet.
  4. Casc de motocròs: és un casc obert amb pantalla i ‘morrera’.

Característiques dels cascs

Casc Obert

El model més bàsic dintre del casc obert, és el conegut com a “treu-multes” (perquè compleix els requisits normtius sense oferir grans garanties i a un preu assequible) o “calimero” (per la seva similitud amb el dibuix animat). Aquest casc només està homologat per a ciclomotors i amb menys garanties de seguretat.

Es poden distingir altres dos tipus de casc obert en funció de si duu pantalla o no i de la superfície de cap que cobreix; alguns són més llargs i cobrixen la nuca i les orelles.

a

Casc Modular

El casc modular és similar a l’integral, però té la peculiaritat que li permet obrir la part frontal. Encara que és més segur que un casc obert, en ser convertible mai pot igualar la seguretat que ofereix el casc integral.

a

Casc Integral

El casc integral és el més segur i, per tant, el més recomanable ja que cobreix el cap de forma “integral”. Aquest casc és sencer, tancat i amb pantalla.

La forma del casc integral és molt similar en tots els models, però la composició dels materials emprats en la seva fabricació varia molt, repercutint en la seguretat, comoditat i, especialment, en el preu.

El més barat és de plàstic, un material que caduca i obliga a canviar-lo al cap d’un temps determinat pel mateix fabricant.

El millor material és el de fibra de carboni, i encara que el material exterior no es deforma, els fabricants també recomanen canviar-lo amb el pas dels anys perquè el recobriment interior de tots els cascos és de poliespan, material anti-vibració que va agafant folgances i es deforma amb el pas del temps, fent que la seva adaptació al cap sigui cada cop millor però menys segura.

a

Casc de Motocròs

Els cascs de motocròs estan dissenyats per a la pràctica d’aquest esport. El casc de motocròs no porta pantalla, té la zona de la barbeta avançada i porta una visera.

a

Recomanacions per a la compra d’un casc

La primera recomanació que cal fer a l’hora de comprar un casc és el recordatori del fet que es tracta d’un element de seguretat que ens pot salvar la vida. Per això, cal prescindir d’aspectes superflus com ara el disseny i cal parar atenció a la seva homologació i elements externs de seguretat.

Igualment, com en tota compra, caldrà tenir en compte l’ús al qual destinarem el casc que determinarà la categoria i model a triar.

Cal tenir molt present el preu màxim que volem pagar pel casc, tenint en compte que el mercat ofereix una àmplia gamma de models, qualitats i categories de cascs.

La ventilació.

Quant a la ventilació, és molt important que el casc compti amb molts orificis d’entrada i sortida d’aire. Una bona ventilació és fonamental perquè a molta velocitat el casc es mou bastant i provoca vibracions. Si el casc no ventila bé pot ser molt incòmode i perillós per la pressió del vent o per la folgança. El casc ha de respirar bé, que entri i surti l’aire pels depressors. Un casc que no ventili bé, que no disposi dels suficients orificis d’entrada i sortida de l’aire, serà més incòmode i perillós perquè la pressió que exerceix el vent a altes velocitats pot provocar oscil·lacions brusques.

CASCO DEPORTIVO ALTA VENTILACIÓN SEGURIDAD DOT R1 MA8

La qualitat dels materials de fabricació: recobriment intern i extern.

  • D’una banda tenim els materials de plàstic, que poden ser des de poli carbonat, que és el de menys qualitat, fins a resina termoplàstica, que és el material de millor qualitat.
  •  D’una altra banda tenim els materials de fibra, amb una àmplia varietat: fibra de vidre, carboni i kevlar. Cada fibra té una funció: la de vidre absorbeix el cop, el carboni és resistent i el kevlar aguanta l’abrasió.

El pes

El pes del casc és una altre factor a tenir en compte, especialment en cas d’ús continuat al llarg de moltes hores o quilòmetres. El més lleuger és el de fibra de carboni, amb 1.200 o 1.300 grams de mitjana.

El sistema de tancament.

Existeixen dos tipus de sistema de tancament:

  •  El sistema de tancament senzill que duen els models barats. Aquest sistema fa que el casc es va afluixant amb l’ús i és necessari tibar-lo sovint
  •  El sistema de tancament amb dues anelles que incorporen els cascos de gamma alta. Aquest mecanisme garanteix que el casc va ajustat sempre amb la mateixa precisió.

a  a

Els colors externs i els materials reflectants.

El color i l’aspecte exterior del casc poden contribuir a donar major seguretat al motorista, i sobretot facilita el fet d’ésser vistos pels altres conductors. Existeixen models de tots els colors, però els més recomanables són els de colors vius, clars i amb materials o adhesius reflectants.

a

La visibilitat.

Les marques fabricants ofereixen diferents tipus de pantalla amb mides majors o menors, colors o filtres que eviten l’enlluernament i amb diferent visibilitat lateral.

La pantalla.

Les marques que ofereixen cascos de gamma alta solen incorporar una pantalla antiembafat, amb un sistema especial amb doble pantalla incorporada al casc. Igualment, la pantalla ha de ser antiratllades per optimitzar al màxim la visió del motorista.

a

Quan s’ha de substituir el casc?

Determinats experts i alguns fabricants estableixen que la vida útil d’un casc és de 5 anys. No obstant això, és recomanable, o millor dit, resulta gairebé obligat canviar-lo després d’una caiguda, encara que els danys externs no semblin molt importants. El que no es veu és que els materials que absorbeixen l’energia de l’impacte han fet el seu treball, amb la qual cosa es troben aixafats o deformats.

La talla dels cascs

La part interior del casc ha de pressionar en els pòmuls perquè l’esponja es va deformant amb l’ús i perd consistència per la suor del conductor i la pressió del vent contra el casc. Interiorment ha de cobrir tot el cap i ha de notar-se aquesta pressió. Cada persona necessita un casc diferent i és molt recomanable emprovar-se’n diversos fins a encertar el model més còmode i que ofereixi una millor subjecció. Cal fer un recordatori prou important: les persones que porten ulleres han de dur-les posades quan es provin el casc i comprovar que ajusta bé sense cap molèstia.

Mesura del perímetre del cap en cm Talla del casc Equivalència en talla del casc
53 – 54 54 XS
55 – 56 56 S
57 – 58 58 M
59 – 60 60 L
61 – 62 62 XL
63 – 64 64 XXL
65 – 66 66 XXXL

L’etiquetatge dels cascs

L’etiquetatge dels cascs ha de ser llegible i indeleble i ha de constar en una etiqueta adherida al propi casc, si bé pot constar també en un document a part.

Les indicacions de l’etiquetatge han de preveure, almenys, la següent informació:

  • Nom o denominació usual o comercial del producte, identificant la classe de casc: obert, modular, integral o de motocròs.
  • Composició del casc atès que aquesta determina la seguretat, qualitat i comoditat del casc.
  • Termini recomanat per al seu ús, quan es tracti de cascs que el fabricant consideri que tenen una durada màxima passada la qual han de ser substituits.
  • Pes net del casc, atès que es tracta d’un element de confort.
  • Característiques essencials del casc, instruccions, advertiments, consells o recomanacions sobre instal·lació, ús i manteniment, funcionament, manipulació, amb l’advertiment de no retirar-lo en cas d’accident.
  • Lot de fabricació, únicament quan el procés d’elaboració es realitzi en sèries identificables,
  • Identificació de l’Empresa responsable de la comercialització (fabricació, importació, distribució o venda al consumidor) i, en tot cas, el seu domicili a la Unió Europea.
  • Lloc de procedència o origen, en el cas que la seva omissió pogués induir a error al consumidor pel que fa al veritable origen o procedència del producte. Els productes importats de tercers països no signants de l’Acord de Ginebra sobre obstacles tècnics al comerç de 12 d’abril de 1979, han de fer constar en el seu etiquetatge el país d’origen.
  • La talla del casc, en funció del perímetre del cap del pilot.
  • Marca d’homologació, d’acord amb les exigències comunitàries en matèria de seguretat.

Casco Moto Nuevo Sin estrenar Helmets

a

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

Pregunta: Si hem patit un accident lleu, cal que canviem el cas obligatòriament?

Resposta: Encara que l’accident o caiguda de la moto sigui lleu i no haguem patit ferides de consideració, el cas pot haver patit algun cop que faci que els seus elements de recobriment intern o extern quedin debilitat, malmesos o deformats. Això pot fer que, en cas de nou accident, la protecció del casc fos menor. Per això, en cas d’accident resulta molt aconsellable substituir el nostre casc.

Pregunta: Els cascs tenen data de caducitat?

Resposta: Encara que no existeix una resposta unànime dels fabricants, sí que és cert que l’ús perllongat del casc fa que els elements de recobriment intern es deteriorin i propicia que el casc tingui una menor subjecció, la qual cosa pot comportar que, en cas d’accident o caiguda, pugui desprendre’s amb facilitat. Per això, sempre tenint en compte la intensitat de l’ús, caldrà substituir el cas si així ho aconsella el seu fabricant. Dit això, en cas d’accident, la substitució és gairebé preceptiva amb independència de l’antiguitat del casc.

Pregunta: He trobat un casc molt bé de preu per internet, puc comprar-lo sense haver-lo provat abans?

Resposta: Un dels aspectes essencials en la seguretat del cas és la bona col·locació que anirà en funció de la talla del casc. Una bona elecció en la talla determinarà l’òptima col·locació i reduirà les probabilitats que aquest surti despedit en cas d’accident. Per això, la compra presencial garanteix l possibilitat d’emprovar-se el casc i de poder triar entre varietat de models i de talles. Sempre, en cas de dubte, resulta recomanable escollir una talla superior.

Pregunta: Com puc saber si un casc està homologat?

Resposta: El casc és un element de seguretat i que, per això, queda sotmès a un rigorós procés d’homologació. L’etiquetatge del casc ha de reflectir les condicions d’homologació mitjançant la lletra E i el codi del país on s’ha homologat tot això encerclat.

Pregunta: És recomanable comprar un casc de segona mà si és de la nostra talla?

Resposta: No és recomanable comprar un casc usat encara que en coneguem la seva procedència, atès que resultarà del tot impossible certificar l’absència de cops derivats d’alguna caiguda o accident previ. Per això, cal aconsellar comprar el casc nous en un establiment especialitzat.

NORMATIVA

Reglament número 22 sobre prescripcions uniformes relatives a l’homologació de cascs de protecció per a conductors i passatgers de motocicletes i ciclomotors, annex a l’Acord de Ginebra de 20.03.1958.

 

Fotografia de capçalera: Flickr

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies