El nou escenari del sector energètic i elèctric

La liberalització del mercat energètic deriva de les orientacions comunitàries en matèria energètica i es va començar a fer efectiva a l’Estat espanyol l’any 2003. La liberalització del sector energètic implica que els consumidors poden comprar energia al lliure mercat triant la companyia que els haurà de subministrar el gas.

Aquesta liberalització afecta també el sector elèctric, la qual cosa fa que a la pràctica els consumidors puguin també triar la companyia que els haurà de subministrar l’electricitat, fent que ambdós serveis bàsics, llum i gas, puguin ser prestats per la mateixa companyia, amb els avantatges tarifaris que això pot comportar, o bé contractats amb companyies separades.

Pel que fa al règim tarifari, els consumidors d’energia a l’Estat espanyol poden optar entre les dues opcions contractuals següents:

  • Contractar la tarifa d’últim recurs que ve establerta pel Govern de l’Estat.
  • Contractar a lliure mercat pactant la tarifa del servei amb la companyia subministradora.

El lliure mercat

 En la contractació a lliure mercat, la companyia subministradora ha de facilitar a l’usuari determinada informació de caràcter precontractual que constitueix l’oferta del servei i que ha de ser respectada per la companyia en el moment de fer efectiva la seva contractació. La informació precontractual és exigible pel consumidor quan es formalitzi el contracte. La informació rellevant a facilitar és la segúent: ´

  • Cost de la matèria primera que és variable en funció del mercat.
  • Cost del Transport i la distribució.
  • Cost dels peatges del transport, emmagatzematge, regasificació i distribució.
  • Costos de comercialització.
  • Lloguer del comptador i servei de lectura.
  • IVA.

A banda, el contracte de tarifa a lliure mercat ha d’establir la identificació de les parts, el punt de subministrament domiciliari, la durada del contracte (que ha de ser com a mínim d’un any), les dades bancàries que facilitin la domiciliació dels rebuts de cobrament, les condicions econòmiques de l’oferta que inclouran tant el preu com els descomptes aplicables i els serveis que té dret a rebre.

El contracte pot incloure el servei de manteniment o de resolució d’incidències de servei que implicarà l’abonament del preu que, en cada cas, la companyia estableixi. Aquest servei també es pot prestar gratuïtament si les condicions econòmiques de l’oferta així ho estableixen.

Per contractar el servei de subministrament de gas, el consumidor ha de disposar de dos documents essencials que avalin la seguretat de l’habitatge i les seves instal·lacions:

  • Cèdula d’habitabilitat de l’habitatge, escriptura de propietat o contracte de lloguer.
  • Certificat de la instal.lació individual expedit per un instal.lador oficial autoritzat.

La tarifa d’últim recurs (TUR)

 Pel que fa a la tarifa d’últim recurs (TUR) aquesta ve regulada per l’Estat central que determina el preu màxim que podran cobrar les companyies comercialitzadores d’últim recurs als consumidors.

Tenen dret a optar per la tarifa a últim recurs els consumidors connectats a gasoductes de pressió menor a 4 bar o igual a aquest valor. En aquest grup de consumidors s’inclouen tots els consumidors domèstics de gas.

Per això, el consumidor disposa del dret a canviar de companyia comercialitzadora de gas, podent triar aquella que li facturi el servei a últim recurs. Atenció, no totes les companyies poden comercialitzar el gas a la tarifa d’últim recurs (TUR).

A partir de l’entrada en vigor de la tarifa d’últim recurs, tots aquells consumidors que no haguessin optat per contractar el servei amb una empresa comercialitzadora i que continuaven rebent el subministrament per part d’una empresa distribuïdora en el règim de tarifa regulada, van passar a rebre el subministrament de la companyia comercialitzadora d’últim recurs que pertanyés al grup empresarial de l’empresa distribuïdora.

Les companyies que poden prestar el servei d’últim recurs segons el Reial Decret 1068/2007 són les següents:

  • Endesa Energía, S.A.
  • Gas Natural Servicios, S.A.
  • Iberdrola, S.A.
  • Naturgas Energía Comercializadora, S.A.U.
  • Unión Fenosa Comercial, S.L.

Els contractes de subministrament de gas natural

Amb caràcter general, els contractes que signen els clients amb llurs companyies comercialitzadores de gas natural, han de contenir, com a mínim, les dades següents:

  • Dades de la companyia.
  • Adreça i telèfon del servei d’atenció al client.
  • Dades del consumidor.
  • Durada, amb les causes i formes d’extinció del contracte.
  • Tarifa i condicions econòmiques de l’oferta: preu, descomptes, etc.
  • Fiança i procediment per a la cancel·lació i devolució.
  • Serveis contractats.
  • Domiciliació bancària, si escau.
  • Procediment en cas d’impagament d’una factura.
  • Procediment de reclamacions dels usuaris.
  • Procediment per accedir als drets regulats per la normativa sobre protecció de dades de caràcter personal.

El consumidor ha de disposar d’una còpia del contracte. Si la contractació es fa telefònicament, el consumidor ha de disposar també d’una còpia del contracte.

Documentació prèvia al subministrament de gas

Per contractar el servei de subministrament de gas, qualsevol consumidor necessita haver obtingut prèviament la documentació següent:

  • La cèdula d’habitabilitat de l’habitatge.
  • Escriptura de propietat en el cas de ser propietari.
  • Contracte de lloguer, en el cas de ser llogater.
  • Certificat de la instal·lació individual, lliurada per un instal·lador oficial autoritzat per la Direcció General d’Energia de la Generalitat de Catalunya.

Les factures del servei de subministrament de gas

Les factures emeses per la companyies que tinguin contractat el gas a tarifa han d’incloure, com a mínim, les dades següents:

  • Número de la pòlissa.
  • Codi d’identificació universal del punt de subministrament (CUPS).
  • Data d’emissió de la factura i número de la factura.
  • Període de facturació.
  • Lectura inicial i final del comptador.
  • Consum de gas facturat. El gas s’ha de facturar en unitats energètiques (quilowatts/hora, kWh) i no en unitats de volum (metres cúbics, m3).
  • Indicació expressa al tipus de lectura: distingint si és real o estimada.
  • Tarifes aplicables i, en el seu cas, la normativa reguladora que les estableix juntament amb la data de publicació al butlletí oficial.
  • Descripció detallada de la regularització, únicament en el cas de lectura estimada del consum en períodes de facturació immediatament precedents.
  • Factor de conversió: ajusta periòdicament el poder calorífic natural subministrat respecte al de referència, ja que el gas no sempre arriba amb la mateixa qualitat i el poder calorífic pot variar lleugerament.
  • Indicació dels percentatges corresponents a la imputació de costos destinats a la retribució del gestor tècnic del sistema i la Comissió Nacional d’Energia, en el seu cas.
  • Telèfon d’atenció d’urgències i telèfon d’atenció al client.
  • Historial de consum facturat.
  • En les factures dels comercialitzadors als consumidors, a més, haurà de figurar la tarifa d’accés a què estigués acollit el subministrament.
  • El preu del lloguer del comptador, només en els casos on el comptador sigui de lloguer.

Conceptes facturats.

En els conceptes facturats a les factures emeses per les companyies cal desglossar, com a mínim, els imports següents:

  • Part fixa: Correspon a les despeses per garantir el servei.
  • Part variable: Quantitat que es paga pels metres cúbics consumits: m3 consumits multiplicats pel preu del gas i corregit pel factor de conversió.
  • Coeficient corrector: determinat per la Direcció General d’Energia, quan el poder calorífic no es correspongui a l’establert.
  • Equips de mesura com ara el lloguer del comptador, si és el cas.
  • IVA
  • Total facturat.

Les tarifes

Tipus de tarifes de gas per a usos domèstics:

  • Tarifa TUR 1. Fins a 5.000 kWh/any.
  • Tarifa TUR 2. Superior a 5.000 i fins a 50.000 kWh/any.

Els comptadors de gas

Els comptadors de gas poden ser de lloguer, amb la qual cosa pertanyen a la companyia, o bé poden ser de compra, amb la qual cosa són propietat del titular de la instal·lació.

Els comptadors es poden trobar ubicats a l’interior de l’habitatge o bé a l’exterior de l’habitatge, ja sigui al carrer o ja sigui en elements comuns d’una comunitat de propietaris.

La lectura dels comptadors correspon a la companyia que factura el servei. La lectura podrà ser real o bé estimada en aquells casos on no s’hagi pogut portar a terme la seva lectura en condicions normals. La lectura s’ha de fer cada quatre mesos, i en cap cas hi ha d’haver tres factures consecutives amb lectura estimada.

El manteniment dels comptadors de gas és responsabilitat del seu propietari.

En tot cas, l’usuari té dret a demanar la verificació metrològica del comptador de gas. La verificació la porten a terme tècnics en metrologia de l’Administració competent en seguretat industrial i té per objectiu acreditar que la lectura del comptador és exacta i, per tant, que la facturació del servei és ajustada a dret.

Les inspeccions periòdiques de la companyia subministradora de gas

La companyia subministradora de gas ha de portar a terme un doble control de seguretat de les instal·lacions receptores de gas i dels aparells si aquestes instal·lacions s’alimenten des de xarxes de distribució públiques.

  1.  En el moment en què es dóna d’alta la instal·lació, la companyia de distribució ha d’expedir un certificat de proves prèvies i posada en servei. En el cas de venda d’habitatges de nova construcció, ha de ser la promotora qui aboni el cost de la revisió inicial, de tal forma que l’habitatge s’ha de lliurar al comprador amb els serveis donats d’alta, entre els quals s’hi inclou el gas. Serà el consumidor qui posarà el contracte a nom seu.
  2. De forma periòdica, cada 5 anys, la companyia subministradora de gas està obligada a portar a terme una inspecció periòdica de les instal·lacions de gas i dels aparells de gas en servei. La visita s’ha de comunicar als abonats amb caràcter previ al dia en què s’hagi de portar a terme.

La inspecció periòdica l’ha de fer una empresa acreditada oficialment. El tècnic que faci la revisió ha de disposar del carnet preceptiu per poder portar-la a terme. El tècnic revisarà tant la instal·lació individual de cada client com la part comuna de la instal·lació a les comunitats de propietaris. L’objecte de la revisió és verificar el bon funcionament de la instal·lació i detectar les anomalies que puguin existir.

Les empreses que porten a terme la inspecció de les instal·lacions domiciliàries de gas han d’obtenir una autorització administrativa que les habilita per fer aquesta tasca. Els usuaris han de passar aquesta revisió cada 5 anys.

En cas que la inspecció sigui positiva, el tècnic de l’empresa haurà d’expedir un certificat de revisió. En cas contrari, si la inspecció resulta negativa, si es detecten defectes, el tècnic pot requerir l’usuari per tal que esmeni els defectes més lleus i, en els casos de defectes greus o molt greus pot clausurar la instal·lació domèstica fins que s’esmenin els esmentats defectes.

La responsabilitat de passar la corresponent inspecció periòdica recau en l’usuari titular del contracte de subministrament, per bé que serà la companyia subministradora qui, tres mesos abans de la data de caducitat de la revisió, avisarà l’usuari sobre la necessitat de fer una nova revisió.

Els elements que es verifiquen en la inspecció periòdica són les canonades de gas des del comptador fins el punt de sortida a la llar. Així mateix el tècnic revisa el tub de goma dels equips que utilitzen el gas que en tot cas s’haurà de substituir abans que sobrepassi la data de caducitat. El regulador dels equips de gas únicament s’haurà de substituir en cas de mal estat o per raons de seguretat però aquest no caduca.

Si es detecten deficiències, el tècnic que ha fet la inspecció pot atorgar un termini de 6 mesos per esmenar-les, el titular del contracte haurà de requerir els serveis d’un instal·lador autoritzat que porti a terme les correccions establertes al butlletí d’inspecció. El titular haurà de comunicar les correccions realitzades a la companyia que haurà de procedir a fer-ne la seva verificació final.

En els casos de defectes greus o molt greus, la companyia pot precintar la instal·lació de gas. El titular haurà de procedir de la mateixa manera, requerint els serveis d’un instal·lador autoritzat i comunicant a la companyia l’esmena realitzada. El cost del restabliment del servei ha de ser abonat per l’usuari.

D’acord amb la legislació vigent, el manteniment, conservació i bon ús de la instal·lació de gas natural és responsabilitat del titular de la instal·lació.

La inspecció periòdica d’una instal·lació consisteix bàsicament en la comprovació a través de les seves parts visibles i accessibles de l’estanquitat i la verificació del bon estat de conservació de la mateixa, de la combustió higiènica dels aparells a gas i de la correcta evacuació dels productes de la combustió, constatant la seva adequació a les condicions reglamentàries de seguretat. Aquesta inspecció té un cost económic que ha de ser satisfet per el titulat de la instal.lació.

Les companyies subministradores solen programar les visites amb diversos dies d’antelació i avisen de la data en què es realitzarà la inspecció mitjançant cartes als titulars i cartells d’avís a la finca.

El personal d’inspecció enviat per la companyia de gas sol anar degudament acreditat.

El pagament de la inspecció de la instal·lació individual s’efectua a través de la factura del gas, i mai en el moment de la inspecció.

Les revisions de gas

Les revisions periòdiques es poden portar a terme en totes aquelles instal·lacions que no estiguin connectades a xarxes de distribució, L’obligació de passar la revisió recau en el titular de la instal·lació. Les revisions les han de portar a terme tècnics degudament qualificats i empreses instal·ladores de gas.


Les revisions de gas fraudulentes

Resulta molt recomanable que el consumidor contacti amb la companyia subministradora de gas per tal que identifiqui l’empresa que portarà a terme la revisió i, si pot ser, el tècnic que es presentarà al domicili del consumidor. L’objectiu és que el consumidor conegui en tot moment la immediatesa de la revisió i a més pugui evitar revisions fraudulentes practicades en moltes ocasions per empreses no autoritzades i que cobren preus abusius.

Drets del consumidor

  1. Adaptació o subministrament, sense cap cost, dels elements de les instal·lacions receptores afectades pel canvi de les característiques del gas subministrat.
  2. Rebre el gas amb la pressió i el poder calorífic dins els límits reglamentaris.
  3. Realització per part de la companyia de les inspeccions periòdiques.
  4. Realitzar, com a client, consultes telemàtiques sobre subministrament.

Obligacions del consumidor

  1. Pagar les factures en funció del consum.
  2. Assumir el cost de les reparacions des del comptador cap a l’habitatge.
  3. Fer un ús eficient de l’energia.
  4. Facilitar les inspeccions del personal degudament autoritzat.
  5. Mantenir en bon estat les instal·lacions.
  6. Passar les revisions periòdiques.

Drets de la companyia

Interrompre el subministrament en el cas que la instal·lació no reuneixi les condicions de seguretat o tècniques establertes normativament. La companyia té el dret a cobrar el cost de la reconnexió del servei.

Interrompre el subministrament en cas d’impagament del servei per part de l’usuari, llevat que el client hagi presentat una reclamació tot dipositant l’import pendent en un termini màxim de 15 dies.

 

Obligacions de la companyia

  1. Subministrar gas en les condicions de qualitat i continuïtat contractades pel client.
  2. Fer revisar les instal·lacions cada 5 anys.
  3. Advertir l’usuari amb caràcter previ a la interrupció del servei.
  4. Disposar de fulls oficials de reclamació denúncia.
  5. Disposar d’un telèfon gratuit per incidències i reclamacions.
  6. Disposar d’una adreça física a Catalunya per atendre queixes i reclamacions.

NORMATIVA APLICABLE

  • Resolució ECF/969/2007, de 2 de març, per la qual es fixa l’import de les inspeccions periòdiques de gas.
  • Ordre ICT/335/2002, de 19 de setembre, per la qual s’estableix el procediment aplicable a Catalunya per mantenir el control de les inspeccions i les revisions periòdiques de les instal·lacions receptores de gasos combustibles.
  • Decret 317/1993, de 9 de novembre, sobre manteniment i revisió de les instal·lacions receptores de gasos liquats del petroli.
  • Llei 13/1987, de 9 de juliol, de seguretat de les instal·lacions industrials.
  • Ordre ITC/1660/2009, de 22 de juny, per la qual s’estableix la metodologia de càlcul de la tarifa d’últim recurs de gas natural
  • Resolució de 3 de juliol de 2008, de la Direcció General de Política Energètica i Mines, per la qual es fan públics els preus màxims de la tarifa d’últim recurs de gas natural.
  • Resolució de 3 de juliol de 2008, de la Direcció General de Política Energètica i Mines, per la qual es fan públics els preus màxims de la tarifa d’últim recurs de gas natural.
  • Reial decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis.
  • Ordre ITC/2309/2007, de 30 de juliol, pel qual s’estableix el mecanisme de traspàs de clients del mercat a tarifa al subministrament de l’últim recurs de gas natural.
    Llei 12/2007, de 2 de juliol, per la qual es modifica la Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector de hidrocarburs, amb la finalitat d’adaptar-la a allò disposat en la Directiva 2003/55/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2003, sobre normes comunes per al mercat interior del gas natural.
  • Reial Decret 919/2006, de 28 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament tècnic de distribució i utilització de combustibles gasosos i les seves instruccions tècniques complementàries ICG 01 a 11.
  • Reial Decret 942/2005, de 29 de juliol, pel qual es modifiquen determinades disposicions en matèria d’hidrocarburs.
  • Reial Decret 1434/2002, de 27 de desembre, pel qual es regulen les activitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions de gas natural.
  • Ordre ECO/302/2002, de 15 de febrer, per la qual s’estableix les tarifes de gas natural i gasos manufacturats per canalització i lloguer de comptadors.
  • Reial Decret 949/2001, de 3 d’agost, pel qual es regula l’accés de tercers a les instal·lacions gasistes i s’estableix un sistema econòmic integrat del sector de gas natural.
  • Reial Decret 494/1988, de 20 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels aparells que utilitzen gas com a combustible.
  • Llei 34/1998, de 7 d’octubre, del sector d’hidrocarburs.
  • Reial Decret 276/1995, de 24 de febrer, pel qual es modifica el Reial Decret 1428/1992 d’aplicació de la Directiva 90/396/CEE, sobre aparells de gas.
  • Reial Decret 1853/1993, de 22 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament d’instal·lacions de gas en locals destinats a usos domèstics, col·lectius o comercials.
  • Reial Decret 1428/1992, 27 de novembre, pel qual es dicten les disposicions d’aplicació de la Directiva del Consell de les Comunitats Europees 90/396/CEE sobre aparells de gas.
  • Ordre de 26 de desembre de 1988, per la qual es regulen els comptadors de volum de gas.
  • Decret 2913/1973 de 26 de octubre, pel qual s’aprova el Reglament General del servei públic de gasos combustibles.

PREGUNTES MÉS FREQÜENTS

Pregunta: Què és la tarifa d’últim recurs?
Resposta: La tarifa d’últim recurs és una modalitat tarifària establerta per l’Administració i que han de prestar determinades companyies a un preu aprovat que no es pot augmentar.

Pregunta: Què és la tarifa a lliure mercat?
Resposta: La tarifa a lliure mercat la pacten el consumidor i la companyia subministradora en funció de les regles del mercat establint un preu, acordant uns serveis i ofertant una sèrie de descomptes comercials.

Pregunta:
Què pot fer el consumidor si no es troba present a les hores on es fan les lectures dels comptadors de gas?
Resposta: Les companyies subministradores posen els mitjans necessaris per tal que els clients puguin notificar les lectures del comptador, evitant la facturació segons lectura estimada.

Pregunta: Què és la lectura estimada?
Resposta: La lectura estimada consisteix en fer un càlcul aproximat del consum quan la companyia no pot accedir al comptador i llegir-lo, basat en els consums immediatament precedents.

Pregunta: El consumidor té el deure de facilitar la inspecció de gas?
Resposta: Un dels deures legals i contractuals del consumidor de gas és el de facilitar l’accés del personal autoritzat al domicili als efectes de passar la corresponent inspecció. Tanmateix, resulta recomanable que el consumidor confirmi amb la seva companyia la data de la visita i la identitat de l’empresa i el tècnic que la portarà a terme, ja que, en cas de desconfiança, preval la voluntat del consumidor que pot negar l’accés domiciliari d’acord amb el caràcter inviolable del domicili.

Pregunta: Cada quan s’han de revisar les instal·lacions de gas domèstiques?
Resposta: Els consumidors han de passar la revisió de la instal·lació de gas cada 5 anys mitjançant la intervenció d’una empresa autoritzada.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies